Hola! Soc Ola (a Polònia, Ola és una versió curta del nom Aleksandra – no sé per què). Com és escoltar la gent dir el teu nom cent vegades al dia encara que no estiguin parlant amb tu? Al principi és estrany, però t’acostumes. ☺
Des de principis d’octubre, estic participant en el programa del Cos Europeu de Solidaritat a Barcelona. Com a voluntària, col·laboro amb la Fundació Catalunya Voluntària. A pesar que porto relativament poc temps aquí, ja he tingut l’oportunitat de participar en tres esdeveniments organitzats per la fundació.
“Volunteering for Peace” va tractar, entre altres coses, de promoure el voluntariat als països mediterranis i va ajudar als representants d’altres organitzacions amb un perfil similar a connectar-se. Això els permetrà col·laborar més eficaçment en el futur i organitzar junts més iniciatives i projectes interessants.
“Ecorasmus 360 Degree” va abordar qüestions relacionades amb el medi ambient i l’ecologia. Ara entenc l’important que és considerar l’impacte ambiental en cada projecte, independentment del seu objectiu principal. Cuidem el nostre planeta!
“Our Story – Storytelling for LGBTQA+ Community Wellbeing” em va obrir els ulls als problemes i desafiaments que enfronten les persones LGBTQA+ diàriament. Abans, no entenia completament la importància d’un entorn tolerant i el sentit de pertinença i comunitat amb altres persones. Aquesta experiència em va ensenyar el crucial que és donar suport a la diversitat i crear espais on tots se sentin acceptats i assegurances.
Cadascun d’aquests esdeveniments va ser únic, va tractar temes socials importants i em va ajudar a ampliar la meva perspectiva. Va ser una experiència increïble i una oportunitat per a conèixer a persones de tot el món i aprendre dades fascinants sobre les seves cultures i tradicions. A més, vaig millorar el meu anglès i vaig establir les meves primeres amistats internacionals.
Al mateix temps, vaig poder veure com funciona en la pràctica el treball d’una fundació. Abans no sabia molt de sobre aquest sector, així que tenia molta curiositat per entendre com és treballar en una organització sense fins de lucre que se centra, entre altres coses, en l’educació no formal. Aquest tipus d’educació, que té lloc fora dels sistemes escolars i acadèmics tradicionals, és més interactiu i flexible, la qual cosa em va semblar molt interessant. Em va encantar veure com es pot adaptar eficaçment a les necessitats dels participants organitzant tallers atractius, jocs de simulació, projectes grupals o narració d’històries. Ara entenc per què l’educació no formal és tan popular en organitzacions juvenils, programes internacionals com Erasmus+ i diverses iniciatives socials.
Ara de debò. Quan penso en per què els polonesos estimen Barcelona, en el cim de la llista definitivament està el clima. 20 graus i cels buidats al novembre… és impossible no somriure! Per què vaig triar Barcelona entre tantes opcions de voluntariat? La resposta és simple: perquè és Barcelona. ☺
Camí pels carrers de Barcelona i no puc evitar somriure com si acabés d’escoltar el millor acudit del món. És difícil estar de mal humor quan et sents com si estiguessis de vacances, fins i tot quan et dirigeixes al treball. Aquesta bella ciutat està plena de monuments històrics, artistes de carrer, vistes impressionants i turistes que passegen pels seus carrers. Potser per això cada dia aquí té un aire vacacional. Tots els dies faig llargues caminades per a descobrir nous racons de la ciutat, cremar algunes calories i fer espai per a les delicioses menges catalanes: tapes, paella, empanades, mariscos i, per descomptat, sagnia. ☺ Hi ha alguna cosa per a tots aquí: des d’exposicions d’art, concerts, restaurants de tot el món, cafeteries i museus, fins a festes de música techno, que abunden.
A Barcelona viu a la Barceloneta. Encara no puc creure que la mar estigui a només 3 minuts a peu de la meva casa. Comparteixo el meu pis amb tres companys: un d’Itàlia, un de Mèxic i un altre de Colòmbia. Parlem en anglès perquè recentment estic començant a aprendre espanyol i català. M’alegra que, malgrat les nostres diferències culturals, hàgim trobat un idioma comú tan ràpidament.
Estic molt contenta que encara em quedin quatre mesos a Barcelona. No tinc idea de com han passat els dos primers. Cada dia és una nova lliçó, una nova aventura i records inoblidables. Amb cada pas, conec aquesta ciutat encara més, i amb cada experiència, creixo com a persona. Estic constantment convençuda que vaig prendre la millor decisió possible. Aquesta ciutat m’inspira, em sorprèn i m’ensenya a ser oberta al món i a les persones. D’aquesta experiència no sols m’emporto noves habilitats, sinó també records i amistats que espero que durin tota la vida. Estic segura que aquesta aventura és només el començament d’una cosa més gran, i que més viatges, desafiaments i projectes emocionants m’esperen molt a la vora.