Fa exactament una setmana que el projecte va acabar, i ja toca tornar al ritme quotidià de Barcelona. Però com es torna quan el cap encara és ple d’aromes sicilians, de converses sorolloses fins ben entrada la nit i de la sensació que acabes d’encaixar una peça important del trencaclosques? I quan en algun racó del subconscient encara ressona una barreja d’àrab, francès i italià, mentre als dits queden restes de cola de mosaic? Per no caure en un baixón de dopamina després d’una setmana així, amb les participants vam decidir primer aturar-nos i reflexionar. I vam descobrir que quedar-se en silenci no era una opció per a ningú.
Del 22 de febrer al 2 de març Palerm va acollir l’intercanvi juvenil internacional “Let’s Tassellate!” dins del programa Erasmus+, organitzat per HRYO. El nom fa referència a la tessellació, una tècnica en què les peces encaixen perfectament sense deixar cap espai buit. I així era també el mateix grup: joves d’Espanya, França, Itàlia, Macedònia del Nord, el Marroc i Turquia que durant una setmana van explorar conjuntament temes d’igualtat, inclusió i interseccionalitat.
El programa estava pensat perquè la conversa no es quedés en alguna cosa abstracta o avorrida. Cada matí començava amb debats en format World Café, on els temes naixien d’històries personals reals, seguits de tallers i reflexions en grup que finalment es materialitzaven en objectes artístics col·lectius fets amb materials reciclats. Els mosaics i collages no van ser només un final decoratiu de la setmana, sinó una manera d’expressar allò que no cabia del tot en paraules durant les converses. Les participants van treballar en equips internacionals, i la presentació final de les obres es va convertir en una mena de moment de “connectar els punts” entre tot el que s’havia parlat abans.
Per cert, alguns participants de l’equip espanyol ja han compartit les seves impressions.
Daniil Luzan va escriure amb sinceritat:
“Taking part in the Erasmus+ project ‘Let’s Tassellate’ was by far the best decision I could have made for my vacation. I feel incredibly grateful to carry home so many new experiences, memories, and connections.”
També va destacar que la diversitat del grup es va convertir en una representació viva del tema del projecte: representants de vuit països amb contextos culturals diferents parlaven d’inclusió mentre la practicaven cada dia dins d’un espai compartit.
Mariia Petrenko, que ella mateixa està vivint un procés d’integració a la societat espanyola, parla de l’experiència des d’una altra perspectiva:
“The dialogue I managed to settle during the activity hours and after with all the amazing people who came there definitely left a mark on me. It helped me understand not only the broader challenges many societies face, but also the deeply personal struggles that individuals carry with them.”
Per a ella, el projecte es va convertir inesperadament en una nova manera de mirar la seva pròpia realitat. A través de les converses amb participants de diferents països va veure la cultura espanyola des d’un altre angle, cosa que descriu perfectament el mecanisme d’aquests intercanvis: viatges per observar els altres i tornes amb una nova mirada sobre tu mateixa.
Un altre punt important al mapa de la setmana va ser Terra Franca, un terreny que en el passat va ser confiscat a la màfia i retornat a la comunitat de Palerm. Avui hi funciona un hub ecològic i social amb projectes de permacultura, iniciatives educatives i activitats de base comunitària. Per als participants, que acabaven de passar diversos dies parlant sobre canvis socials i les lluites de diferents comunitats, el lloc es va convertir en un exemple viu que aquests canvis realment passen.
Si ara estàs llegint això i en algun moment et ve al cap el pensament “potser jo també hauria d’intentar participar en un intercanvi juvenil Erasmus+”, probablement val la pena.
Gràcies a Daniil i Mariia pels seus comentaris.
Material preparat per Olha Oltarzhevska
