Hola, futur participant d’Erasmus+. Sí, a tu em dirigeixo — el que està ara mateix amb deu pestanyes obertes buscant la plantilla perfecta mentre el termini s’apropa perillosament. Hi hem estat, i sabem exactament com et sents.
La veritat incòmoda sobre les cartes de motivació que ningú t’ha dit:
El primer paràgraf pot salvar o enfonsar la teva sol·licitud. Només tens 30 segons per captar l’atenció del coordinador! Si comences amb “Em dic…”, tanca el document i torna a començar. Seriosament.
Formalitat no és sinònim d’avorriment. Recordes aquell professor les classes del qual no et perdies mai? Parlava amb rigor, però cada paraula enganxava. Així ha de sonar la teva carta: professional, però amb caràcter i ganes de continuar llegint.
‘Mural de text’ = “Gràcies, següent”. Has vist mai algú llegir un correu sense paràgrafs? Exacte. La teva carta ha de respirar. Paràgrafs curts, transicions clares, estructura lògica. Que sigui un plaer llegir-la fins i tot a les vuit del matí amb el cafè a mig beure.
“Vull millorar el meu anglès” és la via ràpida al rebuig. Ho posa tothom. Absolutament tothom. En comptes d’això, explica’ns aquell curs de dret internacional que complementa perfectament els teus estudis. O el laboratori de biotecnologia que només aquella universitat ofereix. Els detalls marquen la diferència.
La teva història ha de mirar cap al futur, no cap al passat. No perdis espai preciós repetint el teu currículum. Explica’ns com Erasmus+ serà el pont entre qui ets avui i qui vols ser d’aquí a cinc anys. Això connecta de debò.
Acaba amb força! L’últim paràgraf és la teva oportunitat per deixar empremta. Explica com aplicaràs el que has après no només per a tu mateix, sinó també per a la teva comunitat, universitat o país.
Consells addicionals d’algú que ja hi ha passat i sap què funciona:
- Escriu un esborrany, deixa’l reposar un dia i torna’l a llegir. Et sorprendrà tot el que voldràs canviar.
- Fes que algú amb esperit crític el llegeixi. La teva mare et dirà que tot és perfecte — busca algú que no tingui por de marcar els punts febles.
- Personalitza la carta per a la universitat concreta. Menciona els seus valors, tradicions i cursos únics. És com dir el nom d’algú en una conversa: molt efectiu.
- Evita els clixés com la pesta. “Des de petit/a he somiat amb…”, “Aquesta és una oportunitat única…” — esborra-ho sense contemplacions.
- Revisa dues vegades les dates, els noms dels programes i els contactes. Un error en el nom del programa i la teva carta va directa a la paperera, per molt brillant que sigui.
Recordes aquella sensació quan acabes un llibre i penses: “Uau, ha valgut molt la pena”? Doncs així hauria de fer-te sentir la teva carta de motivació. No només obre la porta a Erasmus+ — demostra que aquesta porta el teu nom.