Des de petita tenia curiositat per saber com viurien les persones a la part Nord d’Europa, com seria la seva cultura, ideologia, flora i fauna, etc. Vaig començar a buscar voluntariats amb relació als països nòrdics i vaig trobar la Fundació Catalunya Voluntària. De tots els programes, vaig escollir el de marxar a Noruega.
Vaig contactar amb la fundació i després de parlar sobre com seria el viatge, em van seleccionar amb tres persones més i el nostre monitor, que viuen a Catalunya: dos nois que havien nascut al Marroc, una noia de Catalunya, jo d’Andorra la Vella i el nostre monitor.
Recordo que al principi estava molt nerviosa per si no m’entenia amb els companys o no tenia prou nivell d’anglès o realment no m’agradava com a experiència personal. Després d’un viatge llarg per les escales entre aeroports, vam arribar. Va ser una de les millors setmanes de la meva vida. Ens vam trobar persones dels diferents països d’Europa i ens van reunir a un poliesportiu on conviuríem.
Vaig arribar amb unes idees dels altres països, que se’ns inculquen des de petits tot i no ser conscients. Cada dia realitzàvem una activitat diferent, excepte a les tardes que practicàvem l’obra de teatre “Antígona” i al final de la setmana la representàvem. Cada nit un grup de persones cuinava el menjar típic de la seva terra. Teníem certes hores lliures per poder anar a visitar el poble i les cases. I un dels dies ens van portar a una piscina, a la ciutat més propera, i vam sopar a un restaurant.
Cada dia descobríem alguna cosa nova o diferent. Recordo que les cases eren petites i de fusta, les persones anaven pel carrer amb trineu i a les nits podíem veure estrelles fugaces.
A poc a poc, i dia a dia, ens vam començar a conèixer i parlar entre tots. Al final de la setmana, tot i que em semblés mentida, vaig plorar amb molts dels meus companys, ja que realment no volíem marxar.
Realment recomano aquesta experiència a tothom que la pugui realitzar.
Sara Casal Nerin