Polònia, moltes gràcies. Crida a fer un voluntariat europeu

Va ser un difícil 2015, quan, per motius personals vaig decidir posar punt i final a una etapa de la meva vida que em va deixar esgotat i angoixat a tots els nivells. Tenia llavors vint-i-cinc anys, i tenia la plena sensació que les coses havien de canviar per evolucionar, aprendre i desenvolupar una personalitat, la qual, fins llavors, encara no tenia ben definida.

Un dia, per art de màgia, vaig descobrir la Fundació Catalunya Voluntària-FCV i, en aquell mateix moment, vaig decidir trucar-hi, i posar fil a l’agulla. Tenia clar que alguna experiència volia viure, així que, mida que s’acabava el curs acadèmic, anava llegint els projectes de voluntariat europeu que anaven publicant per poder escollir el que millor s’adaptés a mi.

A finals d’estiu, la meva situació personal no havia millorat i, finalment, vaig decidir enviar la meva sol·licitud al projecte de Polònia (Lebork), que feia molts mesos que estava publicat. Així, després d’enviar la carta de presentació amb certa urgència, em van enviar un correu electrònic des de l’oficina EDUQ de Polònia per programar una trucada per Skype i, quinze dies més tard, ja era fora de Catalunya.

Fins llavors, no sabia absolutament res de Polònia, exceptuant l’Holocaust i tota la guerra amb Alemanya. Considero que aquest país encara és força desconegut en termes generals i que moltes persones, alhora de viure una experiència com és un voluntariat europeu, escullen països més populars com poden ser els de parla anglesa, els escandinaus, els germànics, o els països de la Mediterrània.

Tinc la sort de considerar-me una persona oberta de ment, i sense por, però si amb certa incertesa, vaig tirar-me de cap a l’aigua i començar una nova etapa a Polònia.

POLÒNIA – OCTUBRE 2015/OCTUBRE 2016

Tot i que vaig emprendre aquest projecte sense tenir-ne gaire informació, al final aquesta etapa va acabar sent, fins ara, la millor de la meva vida. Aquesta oportunitat, em va donar l’aire fresc que necessitava i també la llibertat de tenir temps per a mi: llegir, caminar, respirar, conèixer i aprendre.

El voluntariat europeu és una fantàstica manera de poder ensenyar i ser ensenyat. De poder desenvolupar cada una de les aptituds que tenim dins, i de relacionar-te amb persones de diferents països, cultures i mentalitats, provocant així, una obertura total de ment, fins al punt d’abolir, de manera psicològica, les barreres, fronteres i estereotips que es puguin tenir.

El meu any a Polònia, va ser crucial per poder definir els meus límits, la meva manera de ser i també per descobrir fins a quin punt la globalització és present avui dia, perquè, d’una cosa n’estic segur, no sé si d’aquí a vint anys o cinquanta, però potser d’aquí a cent anys, les fronteres deixaran d’existir per poder unir el món com si d’un sol país es tractés.

EDUQ, des del primer moment em va acollir d’una manera fantàstica, característica típica de la societat polonesa. Em van donar la llibertat de poder crear diferents projectes, com ara cursos de cuina espanyola, ensenyar llengua castellana, col·laborar a una oficina de turisme, i participar en diferents activitats en instituts i col·legis.

Penso que aquest fet em va ajudar a tenir milers d’idees noves, i també a mai donar-me per vençut. Les persones que van formar part del meu cercle en aquesta entitat, SEMPRE van estar al meu costat i, el que és més important, van confiar en mi.

QUÈ OFEREIX FER UN VOLUNTARIAT?

Jo sempre dic que una experiència com aquesta ajuda a conèixer-se a un/a mateix/a d’una manera profunda i honesta. Ajudant els altres també t’ajudes a tu mateix/a, i les relacions humanes també t’ajuden a rectificar i a veure que potser el teu punt de vista no sempre és el més correcte. El voluntariat ofereix la gegant oportunitat de treure el millor de cadascú de nosaltres, i d’alimentar les moltes inquietuds que puguem tenir.

Mitjançant l’observació, aprendrem encara més, perquè, al principi, no totes les persones que coneguis es podran relacionar amb tu, a causa de la llengua, i poder observar enlloc de parlar, t’ensenya molt més del que ens pensem. D’altra banda, l’olfacte serà molt més important del que ens pensem. Aquest sentit està estretament lligat al cervell i cada olor ens inspirarà, ens recordarà o ens traslladarà a un moment en concret.

Des del meu punt de vista, fer un voluntariat europeu és indispensable i imprescindible per evolucionar com a persona, perquè, en el moment en el qual hagis evolucionat tu, veuràs el món molt diferent, i a la tornada, tenint les mateixes coses que abans, veuràs la teva realitat tan canviada, que no seràs conscient de si el canvi has estat tu o casa teva que ha canviat.

Fa qüestió d’uns mesos, en una visita express a la Fundació Catalunya Voluntària, em van regalar una bossa amb el lema Volunteering changed my life. No podria haver-hi estat més d’acord!

POLÒNIA, EDUQ I FCV:  MOLTES GRÀCIES PER LA GRAN APORTACIÓ QUE VAU FER EN MI. 

Aquí us deixo un vídeo sobre aquest voluntariat a Polònia, el qual us recomano 100%!

Marcel – Antic participant a un projecte de voluntariat europeu

Comments are closed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies