Cada dia deixem centenars de rastres a internet als quals gairebé mai no tornem a prestar atenció, tot i que fa temps que altres persones els observen amb deteniment. Aquesta reflexió va ser el punt de partida de Click. Create. Contribute., un intercanvi juvenil celebrat a Letònia, on un grup de set participants d'Espanya va compartir nou dies amb joves de diferents països. Junts van explorar com es crea la informació, qui la consumeix i què passa amb aquesta informació després.
El mateix nom del projecte funciona com un full de ruta: primer fas clic i consumeixes contingut, després crees alguna cosa pròpia i, finalment, pots aportar alguna cosa a l'espai compartit. Els tallers van seguir precisament aquest ordre. Els participants van parlar sobre notícies falses, empremta digital i privacitat a internet, van treballar tècniques de narració i creació de continguts i van experimentar amb l'ús creatiu i responsable de la intel·ligència artificial.
Per a Daniel, el descobriment principal va ser comprendre que, entre desplaçar-se per una pantalla i crear contingut, hi ha un pas fonamental: preguntar-se d'on prové tota aquesta informació. Va aprendre noves maneres de produir continguts i comunicar-se a internet i, per primera vegada, es va aturar a reflexionar sobre l'origen d'aquest flux interminable de publicacions. Va valorar especialment els exercicis pràctics, en què les habilitats s'intercanviaven com si fossin una moneda i cadascú podia observar com els altres donaven nous usos a les seves idees.
Albert va viure aquest procés des d'una altra perspectiva, ja que va haver d'explicar a altres persones qüestions relacionades amb les competències digitals i la ciberseguretat. Qui acaba d'aprendre a protegir-se a internet es pot convertir ràpidament en algú a qui els altres recorren per demanar consell, i Albert va assumir aquest paper amb un entusiasme evident: «Vaig gaudir moltíssim d'aquests tallers, perquè em van permetre dominar eines tècniques importants i aprendre a sentir-me segur a internet. Ajudar altres persones a moure's pel món digital i veure com augmentava la seva confiança va ser molt gratificant». Segons explica, treballar en un equip internacional va canviar la seva manera d'entendre la col·laboració i l'impacte que una persona pot tenir en una comunitat.
Nicolau assenyala que l'entorn intercultural li va transformar la perspectiva des del primer dia. Va tornar amb coneixements pràctics sobre com convertir idees abstractes en iniciatives estructurades i amb més experiència en lideratge d'equips. Destaca especialment la seva feina amb la intel·ligència artificial: «Explorar la intel·ligència artificial com una companya creativa va canviar completament la meva manera d'abordar la creació de continguts, i aprendre a utilitzar-la de manera ètica i estratègica va millorar tant el meu procés de treball com les meves habilitats narratives». El que més el va impressionar va ser el sentiment de comunitat, ja que intercanviar idees amb persones de diferents orígens va donar lloc a noves propostes i vincles que espera mantenir en el futur.
Elsa va assumir el lideratge de l'equip. Va arribar amb moltes ganes d'aprendre i va tornar amb una visió completament nova de les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial. La va sorprendre especialment la varietat d'aplicacions d'aquestes eines, capaces d'ajudar a desenvolupar idees i portar-les molt més lluny. Tanmateix, per a Elsa, el més valuós de l'experiència van ser les relacions humanes: «Potser el millor d'aquesta experiència va ser compartir-la amb altres persones. Vaig conèixer gent increïble, vam intercanviar idees, vaig aprendre de les seves experiències i ens vam fer tan bons amics que espero que aquestes relacions durin molt de temps». Compartir el dia a dia amb persones d'altres cultures, explica, li va ampliar la visió del món i li va permetre observar coses familiars des d'una perspectiva diferent.
Adrià va resumir el projecte des de dues perspectives: la personal i la professional. Va aprendre molt sobre intel·ligència artificial, competències digitals i les possibilitats de la tecnologia per millorar la vida quotidiana. Al mateix temps, va sentir que havia desenvolupat la seva creativitat, les seves habilitats comunicatives i la seva capacitat per adaptar-se ràpidament a situacions noves. La seva reflexió inclou una idea que ajuda a entendre per què aquests intercanvis són importants fins i tot quan els temes que s'hi treballen són principalment tècnics: «Quan estàs envoltat de persones amb perspectives diferents, aprens sobre intel·ligència artificial, sobre tu mateix i sobre el món que t'envolta».
Ruth va preferir expressar-ho amb poques paraules, amb aquella brevetat de qui té molt clar què és el que realment importa. Per a ella, Erasmus va ser una oportunitat per conèixer persones noves, descobrir llocs nous i acumular records que perduraran molt després de desfer les maletes: «M'emporto a casa innombrables records, noves amistats i aprenentatges que van molt més enllà de l'àmbit acadèmic. És una experiència que recomanaria a tothom i que repetiria sense dubtar-ho».
Per cert, durant el projecte Daniel va gravar diversos Reels. Ara circulen per la mateixa plataforma sobre la qual els participants van debatre durant nou dies al voltant de la seguretat i la responsabilitat digital. Potser aquesta és la millor manera de resumir l'experiència: les empremtes digitals que deixem de manera conscient rarament s'assemblen a les que apareixen per accident.
Gràcies a Daniel, Albert, Nicolau, Elsa, Adrià i Ruth per compartir les seves impressions.
Article elaborat per Olha Oltarzhevska, Fundació Catalunya Voluntària.
