Mai m’hagués imaginat que fer un voluntariat seria una de les experiències més fructuoses de la meva vida. Em dic Aura i tinc vint-i-dos anys, catalana. He estat realitzant un voluntariat des de fa cinc mesos a l’associació Erasmus Learning Academy de la ciutat de Bolonya, Itàlia.
A la ciutat italiana hi vaig arribar durant la segona setmana de mes de Juliol, en plena onada de calor d’estiu, però el clima enganxava totalment tant amb els edificis groguencs i vermellosos que caracteritzen la ciutat, com amb l’en tarannà de la seva gent: la ciutat és una ciutat jove, que bull, i hipnotitza. La primera cosa que vaig pensar d’ella, és que m’hi perdria des del minut u, ja que tots els carrers coberts d’arcs, em semblaven iguals o similars (ara sé que no), i també que era una ciutat romàntica, una ciutat que podria tranquil·lament formar part d’una pel·lícula de Wes Anderson.
Com he dit prèviament, el projecte el qual vaig aplicar i vaig ser seleccionada va ser per l’associació Erasmus Learning Academy; aquesta és una acadèmia que ofereix més de seixanta cursos de formació educativa per a membres docents de tota Europa que provenen d’escoles, centres o instituts que gaudeixen d’una acreditació de la Unió Europea per venir a destinacions com ara Bolonya durant una setmana amb tot finançat (tret del cost del transport per arribar-hi). Els cursos ofereixen una gran varietat de temàtiques: des de com utilitzar la tecnologia a l’educació, fins a conèixer estratègies per educar amb consciència mediambiental. Les meves tasques com a voluntària consistien en rebre el grup de docents al hotel on s’allotjaven, acompanyar-los a sopars i dinars on manteníem converses sobre els seus orígens, sistemes educatius, cultures… i aprofitaven l’ocasió per conèixer-se entre ells i elles, i fer de guia turística de la ciutat de Bolonya; a més donava suport als cursos de formació preparant les aules i participant a les activitats del curs si era requerit. Finalment, també hi havia activitats més dirigides a difusió i xarxes socials de l’associació: escrivia i publicava a la pàgina web d’ELA articles sobre els cursos de la setmana, creava vídeos per la disseminació dels cursos, i preparava publicacions per les xarxes socials, tot això fent-ho amb plataformes que mai havia utilitzat però que han sigut molt útils i interessants d’aprendre.
Les raons per les quals vaig triar aquest projecte i no un altre van ser diverses: inicialment, quan vaig aplicar, estava tot just a punt d’acabar el grau universitari d’Estudis Anglesos a la Universitat de Barcelona, i tenia clar que voldria dedicar-me al àmbit educatiu com a professora de llengua anglesa, així doncs, el projecte era bastant adequat per adquirir un primer contacte de com el professors i professores treballen, com funcionen diversos sistemes i metodologies educatives a Europa i per posar-me al dia sobre tendències i noves idees educatives que estan sorgint a l’actualitat. A més, tenia clar que voldria tornar a viure a Itàlia durant un període de temps: fa dos anys vaig anar a viure a Roma amb el programa ERASMUS+, i va ser una experiència que em va fer créixer a nivell personal i educatiu. Finalment, volia conèixer gent nova, gent fora del meu ‘entorn segur’ del meu poble, i descobrir nous llocs pel meu compte de manera independent.
He de dir que una de les millors coses, apart del projecte, va ser la gent. Des del inici els meus companys i companyes de pis, que també eren voluntaris, i altres voluntaris que vaig anar coneixent a mesura que transcorrien els mesos, van ser molt agradables i bons amb mi. Em van venir a buscar a l’estació dos dels meus companys de pis d’aleshores per donar-me la benvinguda; després van ser qui em donava confort quan trobava a faltar casa, o les coses es tenien que ‘posar al seu lloc’ durant els primers dies. Durant aquests cinc mesos he tingut deu companys i companyes de pis rotatius, he conegut aproximadament deu voluntaris i voluntàries apart dels meus companys i companyes de pis, treballat amb set dones que son una inspiració, i tingut la oportunitat de conèixer altres projectes i persones, i això és un regal que no pensava que l’anava a rebre així. Quan tu ets voluntari, no esperes res a canvi, estàs obert a donar i donar, però estic segura que en aquest cas, he rebut molt més del que mai podria donar. Aquesta gent, ara formen part del meu grup d’amics més propers, ja que son els que m’han ajudat a créixer no només professionalment, sinó que personalment també. No han importat les banderes, diferencies culturals, llenguatge, cultura, idees… sempre hem parlat en la mateixa llengua: la llengua del respecte , tolerància i amor. Ara mateix em podria veure vivint a la ciutat de Bolonya, i sense perdre’m!
Ser capaç d’ acceptar que hi han coses que no saps, o no saps com fer quan comences a treballar, que has d’establir connexions amb persones quan arribes, ser conscient de que has d’estar obert/a a aprendre coses per primera vegada i pot ser que fallis a l’inici, son coses a tenir a compte quan inicies una experiència d’aquestes característiques. Jo he acceptat els meus límits i he reaccionat positivament quan veia que podien ser superats per mi mateixa. He conegut a gent d’altres països que ni coneixia ni sabia localitzar al mapa, per acabar volent desesperadament viatjar cap a ells/es. He aconseguit ser jo mateixa en tot moment i això ha portat tenir a gent sana mentalment al meu voltant, gent que em celebra i em valora. I la part dolenta d’això… son els adeus…
Fer de voluntària ha sigut renovador. Recordaré aquests mesos amb molt de carino segur.
