El 27 de Juny vaig quedar per última vegada amb els meus estimats “estudiants” del taller de converses en francès. Després de dos mesos de trobades regulars, vam fer l’última quedada al bonic Laberint d’Horta.

Com a voluntària a la Fundació Catalunya Voluntària, havia d’organitzar un taller per compartir les meves habilitats amb la població local i, pel fet que sóc de França, vaig decidir fer un taller de conversa en francès per difondre el meu idioma.

L’objectiu del taller era permetre als joves de Barcelona, amb un nivell A2-B1, practicar francès i millorar les seves habilitats de manera informal. També volia que ens trobéssim en diferents llocs de Barcelona per no estar tancats en una aula.

Al principi, tenia una mica de por: era la primera vegada que organitzava un taller. També tenia por de no ser prou bona per mantenir l’interès d’un grup de persones i aconseguir que volguessin tornar cada setmana durant un mes

Al final, vaig conèixer a set joves d’entre 18 i 30 anys, que venien tots els dimecres durant 1 hora i 30 minuts, durant dos mesos. I realment ho vaig gaudir! Va ser l’oportunitat de compartir el meu idioma i cultura, conèixer gent nova, crear vincles i ajudar a altres a millorar les seves pròpies competències lingüístiques.

Vaig estar trista al final de l’última sessió, però com diem a França: “Ce n’est qu’un au revoir!”

Jade

El 27 de Junio, quedé por última vez con mis queridos “estudiantes” del taller de conversaciones en francés. Tras dos meses de encuentros regulares, hicimos la última quedada en el bonito Laberinto de Horta.

Como voluntaria en la Fundación Catalunya Voluntaria, tenía que organizar un taller para compartir mis habilidades con la población local y, al ser de Francia, decidí hacer un taller de conversación en francés para difundir mi idioma.

El objetivo del taller era permitir a los jóvenes de Barcelona, ​​con un nivel A2-B1, practicar francés y mejorar sus habilidades de manera informal. También quería que nos encontráramos en diferentes lugares de Barcelona con tal de no estar encerrados en un aula.

Al principio, tenía un poco de miedo: era la primera vez que organizaba un taller. También tenía miedo de no ser lo suficientemente buena para mantener el interés de un grupo de personas y conseguir que quisieran volver cada semana durante un mes

Al final, conocí a siete jóvenes de entre 18 y 30 años, que venían todos los miércoles durante 1 hora y 30 minutos, durante dos meses. ¡Y realmente lo disfruté! Fue la oportunidad de compartir mi idioma y cultura, conocer gente nueva, crear vínculos y ayudar a otros a mejorar sus propias competencias lingüísticas.

Estuve triste al final de la última sesión, pero como decimos en Francia: ” Ce n’est qu’un au revoir!”

Jade