Una aventura plena d’emocions, de reptes, de cares noves, de nous llocs…

Servus a tothom, sóc la Silvia. Wie geht es dir? Ich bin sehr gut.

Abans de començar a explicar la meva aventura, m’agradaria aclarir que soc de Barcelona i tinc 23 anys. Tota la meva vida he viscut a Barna. I de fet no tenia pensat moure’m d’allà, ja que, la meva vida rondava per les terres catalanes: família, amics…

Però al finalitzar la carrera em vaig plantejar buscar algun projecte/treball a l’estranger. Al principi només era una idea, però després aquesta idea va donar forma. De tal manera, que em passava hores cercant què podria fer. Fins que vaig descobrir l’EVS.

A partir d’aquí vaig trobar la Fundació Catalunya, que em va ajudar moltíssim (Gràcies equip de Fundació Catalunya!), i vaig començar a cercar projectes a països de parla anglesa (la meva idea era millorar l’Anglès).

No trobava cap que em cridés l’atenció, així que vaig començar a buscar projectes a qualsevol part d’Europa amb la finalitat d’agafar el que m’agradés més. Total, que al final vaig acabar escollint un projecte (en el que estic ara) a Àustria. No seguia els criteris inicials que m’havia proposat (país de parla anglesa), però el projecte m’interessava moltíssim.

Treballar en una escola Montessori (a un poble que es diu Saalfelden). Em motivava molt aquesta idea ja que, tenia relació amb el que jo havia estudiat (Educació Primària) i, a més a més, m’obria portes a conèixer més en profunditat aquesta metodologia alternativa.

El primers pensaments que em van venir quan em van acceptar en el projecte van ser: “Ui, que això ara va en serio…”, “ui… que me’n vaig a un país de parla alemanya i no he fet en ma vida alemany”, “ui…m’estafaran”, “ui…m’han dit que els alemanys-austríacs són molt freds…”, “ui… estaré en un poble petit i m’avorriré”, “ui.. espero fer amics”, “ui… estaré lluny de la família i amics (els trobaré massa a faltar)”, “ui… espero que m’agradi”, “ui… són 10 mesos, espero aguantar allà”, etc. Les típiques preguntes que et fas quan mai has sortit de casa i comences quelcom nou.

Però ara em paro a pensar. I realment estic molt contenta de la decisió que vaig prendre, d’haver-me arriscat. D’haver tingut el valor de deixar les meves pors de banda i endinsar-me en aquest nova aventura. Una aventura plena d’emocions, de reptes, de cares noves, de nous llocs, de noves recerques, de noves experiències i d’aprenentatges tant a nivell professional com personal i espiritual. I fins i tot, contenta també per les dificultats que m’he trobat pel camí, perquè m’han fet créixer, madurar i encarar la vida tal com és.

En aquesta vida, és molt important aprendre a gaudir de cada moment, i viure’l amb intensitat.

YOLO (You Only Live Once).

Així que, si vols el meu consell, ARRISCA’T!

I com a últim consell de cara a escollir el teu ESC, entendre que el destí/país no és tant important, sinó que facis el que t’agradi amb passió i actitud (sent tú mateix/a).

Tschüss! Goodbye! Adiós! Adeu!

PD: tot i haver anat a un país de parla alemanya, estic millorant un munt l’anglès, ja que no sé alemany, és l’única manera amb la que em puc comunicar jajja. Però a la vegada estic aprenent alemany.

Silvia Pallàs

 

Comments are closed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies