Antígona On tour

Maria: Cap d’equip, llicenciada en dret. Té 26 anys i viu amb els pares al barri de Sant Andreu. Treballa a una botiga i defineix els intercanvis juvenils com “bombolles de felicitat”. És una noia alegre i li agrada ser la protagonista en qualsevol espai i moment.

Alba: La més jove del grup, té 18 anys. És de Vigo i viu a Barcelona. Està estudiant psicologia a la UAB, carrera que no li entusiasma gaire. Ara s’està pensant si canviar-se a arquitectura. Molt tranquil·la i calculadora.

Ali: De 20 anys, viu en un pis assistit. Va arribar del Marroc quan tenia 12 anys, i en aquests 8 anys només va tornar un cop quan la seva mare va morir de càncer. Un noi molt tímid i amb moltes mancances. M’atreviria a dir que té algun signe de depressió. Tot i portar molts anys aquí encara no domina el castellà i molt menys l’anglès.

Ibrahim: Un jove de 19 anys que fa molts anys que viu a Catalunya, hiperactiu i amb molt bon sentit de l’orientació. Actualment està fent un grau mitjà d’atenció a persones en situació de dependència. Les seves bromes dolentes desperten simpatia. Es nota que de petit va rebre l’amor i afecte dels seus. Un jove molt viu.

Tot va començar amb un mal entès. Rebo un correu sobre els detalls d’un intercanvi juvenil que podria ser interessant per als meus estudiants de reforç escolar, però llavors veig que l’edat mínima de participació és de 18 anys, així que decideixo candidar-me, esperant sent un dels escollits. Per sorpresa meva, em m’escriuren dient que sí, que soc un dels seleccionats per anar a participar en el projecte a Grècia!

Primer pas: Passar per la seu de la Fundació Catalunya Voluntària per deixar els papers que em demanaven. Segon, trobar-me amb els joves seleccionats. Fem un cafè a Plaça Universitat i parlem de temes pràctics, com els bitllets d’avió, les maletes, els horaris i també sobre el sopar espanyol que hauríem de fer per la resta de companys d’arreu d’Europa.

Dia de sortida: Arribem a l’aeroport i esperem a la resta de participants, que triguen força a arribar. Un cop reunits, ens dirigim cap a la porta d’embarcament. El vol ens va passar volant i arribem a Atenes, emocionats per la descoberta d’un país nou. Un cop a l’hostal, deixem les coses i sortim a caminar. Pugem a  l’Acròpolis i, pel camí, comprem pastissos, i quins pastissos!: vam menjar-ne tants que no vam sopar aquell dia! L’endemà agafem un autocar que ens porta fins a una casa en un poble de la costa, on realitzaríem el nostre intercanvi juvenil.

La setmana va ser molt enriquidora, els tallers de teatre van ser molt divertits i l’organització grega ens ho va posar tot molt fàcil, atenta a tots els detalls. Sens dubte, una experiència per repetir!

Comments are closed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies