La Manar, voluntària local de la Fundació Catalunya Voluntària, comparteix la seva experiència durant la primera formació del Cos Europeu de Solidaritat (CES). Una setmana de descobertes, reflexions i noves amistats que li ha permès sortir de la seva zona de confort i descobrir noves maneres de créixer, tant personalment com professionalment.
Soc voluntària local de la Fundació Catalunya Voluntària i graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració, amb un màster en Integració Europea i en Diplomàcia i Relacions Internacionals. Visc a prop de Barcelona i, durant el meu voluntariat, vull continuar aprenent, adquirir noves habilitats i créixer tant personalment com professionalment. Com a voluntària de la FCV, m’agradaria compartir amb vosaltres la meva experiència durant la meva primera formació del Cos Europeu de Solidaritat (CES), una setmana plena d’aprenentatges, reflexions i noves amistats.
Si no sabeu què és la formació inicial del voluntariat, es tracta d’una formació per a voluntaris de llarga durada. Tot i que cap de nosaltres sabia exactament què ens esperava, ara entenc millor per què és tan important. Abans de començar un voluntariat, necessitem comprendre conceptes clau com la solidaritat, l’aprenentatge intercultural i la gestió de conflictes. Ser voluntari no consisteix únicament a ajudar els altres, sinó també a aprendre a escoltar, conviure i construir alguna cosa plegats.
Però el més important d’aquesta setmana va ser que ens va permetre reflexionar sobre els nostres objectius, tant dins del CES com a nivell personal. I sí, he fet amics tot i ser tan tímida, i molt bons amics. Vam crear un espai on vam poder compartir les nostres experiències, expectatives i inquietuds. Em vaig adonar que l’any que tenim per davant és una oportunitat per créixer i que, per donar el millor de nosaltres mateixos, també necessitem dedicar-nos temps per reflexionar i conèixer-nos millor.
Abans de la formació, tenia clars els meus objectius d’aprenentatge: volia aprendre a gestionar projectes i continuar desenvolupant-me professionalment després del CES. Tanmateix, ara sé que m’espera molt més. No som només la nostra feina o els nostres objectius professionals. També ens hem de preguntar què ens falta per aprendre i què podem descobrir a través d’altres persones. En el meu cas, em vaig adonar que vull aprendre mil idiomes, conèixer mil cultures diferents de la meva i continuar desenvolupant noves habilitats per convertir-me en la millor versió de mi mateixa.
Crec que aquesta és una de les coses més valuoses que ofereix el CES: la possibilitat de créixer de maneres que ni tan sols ens imaginàvem.
La realitat que vaig viure durant aquesta setmana va ser molt diferent del que m’esperava. Sé que no sempre és fàcil encaixar, especialment en un altre país, i per això vaig escollir fer un voluntariat local: em costava sortir de la meva zona de confort. Tot i que estic enamorada del meu equip de treball, ara entenc que sovint és precisament fora de la nostra zona de confort on més aprenem. Conèixer persones amb experiències diferents, escoltar les seves històries i qüestionar les nostres pròpies idees ens permet descobrir realitats que potser mai no hauríem conegut d’una altra manera. Així doncs, al meu jo del futur, li diria que surti més de la seva zona de confort, que viatgi, conegui gent nova i aprofiti totes les oportunitats que li arribin.
Pel que fa a les activitats, crec que estaven molt ben plantejades i van ser realment enriquidores. Per començar, els icebreakers van ser molt més importants del que m’esperava. Aquestes dinàmiques ens van permetre conèixer-nos en un entorn segur i relaxat, sense la pressió d’haver de fer amics immediatament. Descobrir petits detalls, com ara la rutina d’algú a Barcelona o el seu menjar preferit, pot semblar insignificant, però ajuda a crear vincles molt especials. Per a algú tan tímida com jo, disposar d’aquest espai inicial va ser fonamental per sentir-me còmoda i participar durant tota la setmana.
Una de les meves parts preferides van ser les discussions sobre conceptes clau com la solidaritat. De vegades pensem que tothom entén aquestes paraules de la mateixa manera, però, quan compartim les nostres opinions, descobrim que cadascú les interpreta segons les seves experiències, els seus valors i el seu context. Aquestes converses em van fer reflexionar sobre què significa realment ser solidari. Consisteix simplement a ajudar algú o també a escoltar, comprendre les seves necessitats i treballar conjuntament? Em vaig endur la idea que el voluntariat no consisteix a creure que sempre sabem què és millor per als altres, sinó a aprendre els uns dels altres i construir plegats.
També destacaria la xerrada d’una antiga voluntària que es va quedar a treballar a Barcelona després de la seva experiència. Escoltar la seva història va ser molt enriquidor, perquè ens va permetre veure com el CES pot convertir-se en el punt de partida de noves oportunitats, tant personals com professionals. Molts ens hem preguntat alguna vegada: I després del CES, què? La seva experiència ens va animar a pensar en el nostre futur i a entendre que no cal tenir-ho tot decidit des del principi. De vegades, n’hi ha prou d’estar oberts a les oportunitats que puguin sorgir.
En definitiva, aquesta formació m’ha ajudat a comprendre que el Cos Europeu de Solidaritat és molt més que un programa de voluntariat. És una oportunitat per aprendre sobre la solidaritat a través d’experiències reals, conèixer persones amb perspectives diferents, desenvolupar noves habilitats i qüestionar la nostra manera de veure el món.
