Hola!
Sóc Andreu, tinc 24 anys i aquest mes he tingut l’oportunitat de participar en una visita d’estudis a Brussel·les en el marc del projecte “MOOC – Minories com a oportunitat i ocasió per Chrysalis”. L’objectiu principal d’aquest projecte és crear un curs en línia sobre metodologies de treball amb grups interculturals i/o que incloguin diferents minories (persones refugiades, joves delinqüents, comunitats aïllades geogràficament, víctimes de violència de gènere, persones amb diversitat funcional, etc.) destinada principalment a professors i educadors.
En aquesta visita, que es va realitzar del 7 al 14 de juny, van participar un total de 7 organitzacions: dues italianes, dues portugueses, un belga, un austríaca i una catalana, la Fundació Catalunya Voluntària, que jo representava. Per això, aquest equip multicultural de 7 persones vam visitar diverses organitzacions de la capital belga que treballen amb diferents minories per recollir el màxim d’informació possible per a la confecció del curs en línia i d’accés obert.
La primera visita va ser en un centre per a joves, localitzat en un dels barris més pobres de Brussel·les, habitat majoritàriament per famílies emigrades i refugiades. Allà vam poder entrevistar el director i dos educadors del centre, que ens van explicar les dificultats de treballar amb joves en situació de risc d’exclusió social, a part del tipus d’activitats que fan i l’enfocament educatiu del centre. També vam poder parlar amb Hamza, un noi de 15 anys, que agraïa assistir a les activitats del centre per estar amb altres nois de la seva edat, fer amistats i passar-s’ho bé.
El segon dia va ser més intens, ja que vam visitar tres organitzacions: primer, una associació que promou el consum de proximitat, l’agricultura ecològica i les polítiques verdes en l’àmbit local; un centre/residència per a persones amb discapacitat física, les famílies de les quals no poden responsabilitzar-se; i una organització que
treballa per a la integració social de persones amb discapacitat mental.
Els dos últims dies vam visitar una organització que promou la mobilitat internacional entre persones joves i adolescents i una casa “okupa” constituïda com una associació que acull persones amb dificultats per trobar, com ara, a persones sense casa, artistes, estudiants, viatgers o emigrants sense papers, entre d’altres.
En definitiva, va ser una visita molt intensa però no menys interessant, ja que si bé les organitzacions que vam visitar diferien considerablement l’una de l’altra, totes compartien certs valors, com la tolerància, el respecte, l’altruisme, la solidaritat i la lluita per el bé comú i els drets de totes les persones. Agraeixo, per tant, l’oportunitat que m’ha donat la Fundació Catalunya Voluntària d’haver pogut conèixer la capital belga i aproximar-me a la seva societat des del punt de vista del teixit associatiu i el treball social, cosa que m’ha fet créixer l’interès i la motivació de cara a altres projectes d’aquest tipus.
Andreu