Yellow Brick Road (o de com n’hem après de la pau des d’un país que ha conegut molt la guerra)

“Mucha gente pequeña en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas pueden canviar el mundo”, aquesta frase d’Eduardo Galeano podria descriure allò més essencial del que hem discutit, reflexionat i après el passat més d’abril (de l’11 al 20 d’abril) en el training course “Yellow Brick Road” a Vlasenica (Bòsnia). Aquest curs consistia en la segona fase del programa “Peacebuilding framework compatence in youthwork and NFE in Europe”.

En el curs Yellow Brick Road hem reflexionat i desenvolupat competències entorn a la construcció de la pau. Hem entès, treballat entorn a conceptes específics i la seva utilització. Ens hem preguntat: “Què és realment la pau?” Alhora que també hem explorat les contradiccions que ens pot portar definir aquests conceptes, encallant-nos amb preguntes com: “Tots els conflictes són negatius per essència?” o “Un territori sense aldarulls vol dir que viu en pau? O potser viu una repressió tan forta que la por no permet visibilitzar el malestar en forma de conflicte?”. I finalment, quin és el granet de sorra que nosaltres podem aportar-hi en tot això? La frase del Galeano que comença l’article ens és el que segurament ens dona la resposta.

A Bòsnia, i en aquest curs, hem trobat la força per tirar endavant aquestes accions-granets de sorra!

Tot això ho he fet seguint la metodologia de l’educació no formal. Treballant en petit grup, no donant veritats per absolutes, aprenent totes de totes i sobretot remarcant la importància del no-judici i l’empatia els uns amb els altres.

Aquesta experiència tan bonica i enriquidora ha pogut ser gràcies a l’organització que s’ha encarregat d’idear i dur a terme aquest programa que és el SEEYN. Organització que engloba països de l’antiga Yugoslavia i que porten molts anys treballant en la línia de la construcció de la pau ja que és una temàtica que afecta directament el seu territori, els Balcans. Als trainers, moltes gràcies per crear aquesta formació i deixar-nos-la viure!

També donar les gràcies a la resta de participants de Xipre, Grècia, Macedònia, Albània, Croàcia, Polònia i Italià. De vosaltres també n’hem après molt i ha sigut un veritable plaer compartir aquests dies.

…i si hem d’assenyalar una recepta de quin és el primer pas per aconseguir la pau, potser podríem citar una frase que va sortir al final d’una sessió.

“How to make peace?

Get angry at injustice!”

Zuhair i Mar