Dmytro Goncharenko ja havia visitat Catalunya dues vegades com a turista; en la seva tercera visita, a l’octubre, va arribar a Fontarnau per fer un voluntariat de vuit mesos i es va adonar que era una experiència completament diferent. Durant el primer mes, va ajudar a construir una teulada per a les gallines, va tastar el codonyat per primera vegada a la seva vida i va aconseguir fer-se amic d’un gos que es diu Truk. Avui ha trobat una estona per compartir amb el nostre equip alguns dels millors moments de les darreres setmanes

_________________________________________________________________________________________________________________

Abans d’incorporar-me a aquest projecte, ja havia visitat Catalunya dues vegades, però només com a turista. I, com vaig descobrir, aquesta és una experiència completament diferent i també una manera totalment distinta de percebre el lloc. Va ser llavors quan em van venir ganes de fer, en el futur, viatges més inusuals, espontanis i inesperats, que no consisteixin només a conèixer llocs nous, sinó també a submergir-se en la vida quotidiana de la gent local. Ara puc dir amb seguretat que aquest tipus de viatge és molt més interessant i et permet veure un país des d’una perspectiva completament diferent.

Aquesta vegada soc aquí com a voluntari. És la meva primera experiència de voluntariat fora d’Ucraïna i, fins i tot durant aquest primer mes, ja he pogut aprendre molt més sobre la cultura d’Espanya en general i de Catalunya en particular. El que més m’ha impressionat han estat les festes locals: resulta que fins i tot els pobles més petits poden tenir les seves pròpies tradicions i celebracions, amb històries que es remunten a centenars d’anys, encara que pràcticament ningú fora d’aquests pobles les conegui. També em va sorprendre molt veure fins a quin punt la gent d’aquí dona suport als productes locals, fins i tot quan són més cars que altres productes similars produïts en massa.

Estic realment content d’haver tingut l’oportunitat de formar part d’aquest projecte i confio que hi podré aportar alguna cosa pròpia i que, juntament amb l’equip, podrem fer realitat molts plans ambiciosos. A més, tot això està passant en un lloc increïblement pintoresc: Fontarnau. La natura aquí és realment única, hi ha pau, tranquil·litat i uns veïns molt amables.

Em sembla que, en la vida quotidiana, en realitat no hi ha tantes diferències entre els ucraïnesos i els catalans. Tanmateix, el ritme de vida a Ucraïna és molt més ràpid. Estant aquí, a poc a poc m’he adonat que la gent local no viu amb presses, sinó que intenta gaudir de la vida. És una cosa que a Ucraïna sovint oblidem a causa de les nostres ocupacions constants i del ritme accelerat del dia a dia. I precisament aquesta és una experiència que m’agradaria adoptar i incorporar a la meva pròpia vida.

Durant aquest últim mes ja he tingut l’oportunitat de participar en diverses tasques pràctiques: vaig ajudar a construir una teulada sobre el galliner, a instal·lar parets de malla metàl·lica i a preparar les parcel·les per a les futures plantacions abans de l’hivern. També vaig tenir l’oportunitat d’ajudar a fer membrilló, unes postres tradicionals catalanes fetes amb codony, que vaig tastar aquí per primera vegada. I he de dir que és realment boníssim!

Una part especial de la meva estada aquí han estat les persones noves que he conegut i aquelles petites històries que, a poc a poc, van transformant aquest lloc desconegut en un espai que comença a semblar una llar.

En aquesta casa tan bonica hi viu un gos que es diu Truk i, des dels primers dies, ens vam entendre molt bé. Hi ha una situació que recordo especialment: un dia me’l vaig trobar al bosc amb un dels seus propietaris, en Simon. Va ser força divertit: jo era en un vessant amb una cistella per collir bolets; en Truk sabia perfectament on trobar-me, però per a en Simon la meva aparició va ser tota una sorpresa, fins que el vaig saludar.

En general, al llarg d’aquest mes he desenvolupat una relació molt propera i amistosa amb totes les persones implicades en el projecte. Entre les parets d’aquesta casa històrica s’ha reunit un grup de persones obertes i amables, unides per valors, desitjos i inquietuds compartides i per la voluntat no només de parlar de les seves idees, sinó també de treballar per fer-les realitat.

També és molt bonic veure com la nostra petita mascota, la Bonya, va conquerint el cor de tothom. Durant aquest mateix mes ja ha quedat clar que la nostra gossa s’ha convertit en una integrant més de l’equip i en una companya molt estimada per tothom. La meva dona i jo estem realment encantats de tenir l’oportunitat de participar en el projecte amb ella, perquè és precisament aquesta petita criatura qui ens aporta tranquil·litat, sensació de llar i un trosset de la nostra vida habitual, fins i tot tan lluny d’Ucraïna.

Al llarg del projecte, la meva dona i jo intentem fotografiar la natura que ens envolta, la vida quotidiana i els canvis que van tenint lloc al nostre voltant. És bonic veure que la fotografia també ha inspirat altres voluntaris, perquè gràcies a això anem construint a poc a poc tota una col·lecció de records del temps que passem junts aquí. Tinc especialment ganes d’arribar al final d’aquest projecte de vuit mesos i poder comparar l’entorn amb com era al principi. Serà molt interessant veure fins a quin punt haurà canviat aquest lloc gràcies a l’esforç conjunt de tots els participants i quanta bellesa hi haurem aconseguit afegir amb les nostres pròpies mans.

Sé que la Marian, responsable del projecte, té moltíssimes idees que vol portar a terme, i crec sincerament que junts en podrem fer realitat moltes. Al cap i a la fi, per a mi aquest projecte no és només una oportunitat d’adquirir noves experiències, conèixer una altra cultura o descobrir llocs nous. Per damunt de tot, és una oportunitat de formar part d’alguna cosa compartida, d’aportar el teu propi esforç per crear alguna cosa bona i de deixar al darrere un resultat que es pugui veure i sentir.

I potser és precisament això el que fa que aquesta experiència sigui tan especial: no ets simplement en un lloc nou, sinó que, a poc a poc, comences a formar part de la seva història.