Vaig conèixer el TLN Mobilicat gràcies a un amic que també va participar d’aquest programa però amb un altre destí. Ja havia acabat la meva carrera, història, i ja havia fet el màster de professorat per poder exercir en aquest camp laboral. Havia fet tot el necessari per poder començar a treballar. Però no trobava el meu lloc laboralment ni em sentia bé, ja que després de treballar uns mesos en vaig passar d’altres sense fer res. Em notava molt desmotivada i estafada socialment i se’m va presentar l’oportunitat de marxar fora a treballar durant dos mesos i una setmana.

Primer em va fer molta por perquè no havia marxat mai fora de casa tant de temps ni havia viscut de manera independent. Però és un procés en el qual coneixes gent de la teva edat que participaran en la mateixa aventura i tens el suport i la guia dels tutors i tutores de la Fundació Catalunya Voluntària abans, durant i en acabar l’experiència. Així doncs, dit i fet, em vaig posar en contacte amb la coordinadora de la fundació, l’Elena, i em van acceptar a formar part de l’aventura. (Has de complir uns requisits, uns estudis previs: una situació laboral concreta, etc.) Tota l’experiència ha estat finançada, i sincerament si no ho hagués estat m’hauria sigut impossible de realitzar-la. Comences amb el curs d’idioma propi del teu país de destí, en el meu cas l’italià. Tornar a tenir una rutina, per molt que alguns matins et faci mandra arribar a Barcelona, va ser molt gratificant. Convides l’estudi de la llengua amb activitats per conèixer més a la gent amb la qual marxes i conèixer-te a tu davant possibles  situacions futures quan siguis al país seleccionat. 

Marxes allà per treballar i especialitzar-te més en el teu sector o bé ampliar horitzons i conèixer altres opcions. També convius amb la gent que portes coneixent un mes i no sempre és fàcil, però és una manera de créixer i espavilar-te que tant he notat que ho necessitava. 

En conclusió aquesta experiència m’ha servit per créixer en l’àmbit personal, descobrir que sí que soc una adulta funcional capaç d’espavilar-se en un país estranger. He tornat amb les ganes d’agafar el toro per les banyes i començar a tenir a la vida que vull.