Fa gairebé dos mesos, passat 14 de juny vaig emprendre el meu viatge cap a Sofia, Bulgària, per iniciar el meu projecte de EVS: Mountain assistants.
La rebuda va ser molt acollidora. Llavors s’iniciava el meu procés d’adaptació a una nova llar, nova cultura, llengua, feina. Des del començament vaig haver d’afrontar una sèrie de reptes que m’han posat a prova contínuament. 
Per començar, havia d’aprendre l’alfabet ciríl·lic per poder moure’m per la ciutat i m’ho vaig prendre com un joc. Passejava desxifrant paraula per paraula lo que deien els cartells. Després havia d’aprendre a compartir pis amb altres companys segons unes costums diferents a les meves. També havia de practicar i realitzar les tasques de la meva feina amb l’organització, completament diferents a lo que havia fet mai abans. Aquestes tasques tracten principalment de promoure l’activitat a la muntanya de forma segura i sostenible, fent les eco-rutes més confortables i atractives, prevenint incendis i transmetent coneixements i tècniques de muntanya als locals. Coneixements que alhora vaig aprenent en un àmbit que m’apassiona, la muntanya.
Aquesta experiència de voluntariat és a la vegada una aventura que et permet explorar un país que m’era completament desconegut. El fet de tenir temps lliure per poder viatjar pel país visitant amics que he pogut conèixer aquí em dona molta vida. He pogut explorar la ciutat de Sofia, conèixer ciutats emblemàtiques a l’interior del país, pujar a la serra més alta dels Balcans, estiuejar al càlid Mar Negre…
mentre tractava d’esbrinar com havia d’agafar el pròxim tren, bus o metro.
A aquesta alçada, estic molt orgullós de tot lo que he après i em queda per aprendre. He de dir que moltes vegades m’ha resultat exigent superar els reptes que trobo, i això em fa no perdre el temps i aprofitar al màxim cada segon per millorar-me a mi mateix. Crec que he hagut d’aprendre molt ràpid per conviure i superar dificultats, com per exemple la llengua búlgara, que trobo molt diferent a la meva, i que amb motivació i paciència aconsegueixo fer servir en conversacions simples amb locals.
Trobo impagable de cap manera tot lo que estic aprenent i les persones que estic coneixent gràcies al servei de voluntariat europeu. Em queden només dos mesos que penso continuar exprimint al màxim abans a tornar a casa.
Sergio.