Sempre agraïda

Podria començar aquest post parlant de les experiències que he viscut a Kadaň i a la República Txeca, però prefereixo expressar com em sento en aquest moment. Em sento agraïda, plena d’amor i de noves habilitats; ja siguin lingüístiques, logístiques, interactives, introspectives, reflexives i un llarg etcètera.

El fet d’haver compartit aquesta experiència amb gent que no sabia que existia fa mig any em continua sorprenent avui en dia. Que meravellosa és la vida, no creieu? Vull agrair a les meves companyes per ser tan entregades i sobretot a la meva coordinadora per estar-hi les 24 hores del dia. Als nens per ensenyar-me que no cal compartir llengua, edat, creences, cultura ni res per respectar, estimar i jugar junts. Són els meus mestres d’estar present. Gràcies a cadascuna de les persones que van passar el meu contacte com una partida de dòmino. Aquest joc em va portar a la meva divertidíssima mentora, a la meva astuta professora de txec i a les meves noves germanes catalanes. Gràcies a la vida, per creuar-nos a l’autobús amb el meu millor amic txec i totes les aventures hivernals que hem viscut. A més, soc molt conscient de la sort que vaig tenir d’haver pogut experimentar l’On Arrival training on vam crear un lloc segur i màgic. Porto grans amics i amigues amb mi.

Altrament, no puc deixar de banda les excursions, banys de gel, patinatge sobre gel, saunes, cafès calents plens d’escuma i els viatges per la República Txeca i arreu d’Europa. Com bé dic, he viscut en un descans actiu constant.

Abans d’acabar, m’agradaria animar la gent a fer un CSE si creu que és el seu moment o si té dubtes que pregunti. Pots llegir milers d’experiències, però la que compta és la teva, i t’asseguro que serà única i irrepetible. És un regal, per a tu i per a aquells amb qui comparteixes.

Estic molt agraïda