Qui ho diria?

Em trobo a mitjans de l’experiència SVE i mai hagués dit que em trobaria ara en aquesta situació ja que m’estic plantejant quedar-me quant acabi el projecte i buscar feina en quant als meus estudis. M’he adaptat molt bé i m’agrada la vida aquí. La gent en general és molt maca i acollidora i especialment, els hi agrada que gent de cultura espanyola visqui aquí, tenim un caràcter similar- em penso. Així em sento, mai et pots sentir com a casa, però sí que suficientment a gust com per allargar una experiència tant imprevisible.

L’anglès, tot i que l’he de millorar moltíssim, ja no és un problema com era a l’inici, per entendre tot i poder expressar-me. L’accent dels irlandesos s’entén perfectament i ells s’esforcen quan veuen que ets de fora. Tot i així, sempre és bo fer activitats i llegir pel teu compte per tal de millorar el màxim.

El clima és una de les dificultats si no estàs acostumada al fred i la pluja però és qüestió d’adaptar-se i portar sempre roba d’abric per si un cas. A més, els paisatges i en general, la cultura, és meravellosa. El projecte és motivant ja que em donen molta llibertat per incloure activitats d’interès i sempre estan oberts a sentir noves idees i millorar el sistema.

La gent amb la que visc fa que em senti còmoda i ens hem convertit en una “família” en la que, com a totes les famílies, sorgeixen problemes però ens esforcem per solucionar-ho i ens cuidem entre tots. Crec que, en el meu cas que visc amb tres noies alemanyes i un noi escocès, he influït bastant en tenir un contacte més proper i una filosofia menys quadriculada i estructurada. Com també jo he après moltíssim en quant  a la gestió i previsió de les coses.

Encara queda temps per davant i mai se sap que pot passar però tinc la sensació que em quedaré més temps del que esperava  a Irlanda o, almenys és el que m’agradaria.

Animaria a qualsevol persona a viure aquesta experiència tan enriquidora. M’acomiado amb una de les fotos que més m’agrada. Si una cosa ens encanta és VIATJAR!

Miriam