Aquesta setmana he estat en un Curs de Formació sobre Personal Branding. L’objectiu del curs és millorar l’ocupació juvenil. Que els joves de tot Europa tinguin més recursos per entrar al mercat laboral. El curs girava al voltant del desenvolupament de la Marca Personal, la nostra forma de mostrar-nos al món. Un curs intens en què hem après tècniques i eines d’autoconeixement, coaching, recursos humans, etc. i que ens seran de molta utilitat en les nostres vides i en el nostre treball amb joves.
El curs ha tingut lloc a la ciutat de Cluj-Napoca, a Transsilvània (Romania). Aquest any és la capital de la Joventut Europea. És una ciutat d’ambient juvenil, sobretot universitaris. Durant la setmana hem fet activitats, debats, tallers, i hem rebut la visita d’experts en diferents àmbits. Ha estat molt interessant compartir experiències, cadascun en les seves diferents àrees de treball, en un ambient distès, mètodes basats en educació no formal, a més, hem tingut l’oportunitat de crear i dur a terme el nostre propi taller.
En el meu cas, vaig portar a terme juntament amb el meu company Rubén, un taller sobre Intel·ligència Emocional, d’una hora de durada aproximadament. Va ser una oportunitat única de posar a prova la nostra capacitat com a “trainers”, de presentar i gestionar un taller per a joves. Realment em sento orgullosa de la feina que realitzem, tant en la preparació com en la realització del taller. Va ser molt positiu rebre feedback dels nostres companys, que van assistir al taller. Continuarem practicant i millorant!
A nivell personal, ha estat una setmana intensa. Emocions, reflexions, introspecció, i obertura emocional. Connexió amb persones recentment conegudes. Coneixent ànimes molt semblants que es busquen a si mateixes. Descobrint camins, compartint històries. Compartir, aprendre, créixer.
He conegut persones meravelloses. He gaudit de la bogeria de les emocions de l’ésser humà i de la connexió amb altres persones en aquest moment. He après de totes les persones amb les que he compartit exercicis, moments de descans, menjars, de companys de trajectes, de projectes, d’escapades als llocs més absurdament bonics. En els que si et deixes portar, et perds. I corres el risc de no saber trobar el camí de tornada. A la realitat.
Em sento a escriure això amb un sabor agredolç als llavis. Que fos tan bo. Que durés tan poc. M’enduc un record, de persones increïbles traient el millor de si mateixos i dels altres. Persones que fan que el món sigui un lloc millor. Que tornen a casa més savis, més forts, més preparats per contribuir a que la societat avanci, que es comprometen, que treballen per un futur. Estic molt agraïda per aquesta experiència i per aquest projecte del qual m’enorgulleix haver format part.
Gràcies a la Fundació Catalunya Voluntària per aquesta oportunitat, una abraçada!
Anna Tortolero