És fàcil imaginar el que una experiència a l’estranger pot aportar-nos: descobrir una nova cultura i impregnar-se d’ella, aprendre un nou idioma, paisatges desconeguts que tornar familiars. No obstant això només podem fer-nos una idea vaga que la realitat acaba per desmentir. Si bé no recordo què imaginava exactament sobre l’any per venir fa uns mesos, sé que no endevinava tot el que, a dia d’avui, m’emporto d’aquesta experiència.
Palerm, ciutat caòtica i plena de vida, és i serà una llar per a mi, i no em desprendré mai del particular encant de Sicília. Des de l’inici, aquells que ja són no només companys de treball sinó amics em van acollir amb els braços oberts i em van fer sentir com a casa. Em sorprèn encara haver creat llaços tan forts amb certes persones.
M’adono ara de quant he pogut canviar a tants nivells. Han estat moltes les oportunitats de fer coses per primera vegada, així com de posar-me a prova, i he descobert ser capaç de certes coses que no hauria pensat. Les activitats en què he participat han estat molt variades – promoció de la mobilitat internacional per a joves, revaloració d’espais urbans, idear i escriure projectes, ensenyar la meva llengua materna a estrangers. He descobert el món associatiu i del voluntariat des de l’interior, a més de tants altres àmbits que m’eren desconeguts i als que la meva experiència aquí m’ha obert les portes.
Tenint a més espai per dur a terme les meves pròpies iniciatives i desenvolupar altres interessos, he pogut aprofitar moltes de les meravelles que ofereixen l’illa, la ciutat i aprendre tant dins com fora de l’associació d’acollida.
A pocs mesos per acabar el meu voluntariat, valoro tot el que he après aquí, tot el que m’emporto, molts canvis enriquidors, i els dubtes sobre el què vindrà després pesen menys que les ganes i les oportunitats que se m’ofereixen a partir d’ara.
María.