Han passat 7 mesos des que vaig arribar a Suècia com a voluntària. Recordo la sensació d’emoció i expectació per l’aventura que tinc per davant, ja que en aquell moment estava ple de somnis i esperances del que em trobaria allà. El lloc al qual em dirigia es deia Mundekulla, que literalment es tradueix com «el món en un turó». Situat a la vasta regió de Sm.land, el projecte és un centre eco que acull diversos retirs i festivals relacionats amb la natura i el benestar. Aquest va ser el punt de trobada per a tots nosaltres – 8 voluntaris de tota Europa – i encara que portéssim diferents antecedents i històries, tots vam compartir el mateix anhel: aprendre a viure més connectats amb la natura, amb les persones que ens envolten i, essencialment, amb nosaltres mateixos.
Com a comunitat, vam començar els nostres dies reunint-nos en un cercle i comprovant-nos entre nosaltres. Cada dia seria un paisatge canviant d’emocions, pensaments i sentiments, i a través d’aquesta pràctica vam aprendre a compartir des d’un lloc autèntic mentre cuidàvem el conjunt.
Un pilar fonamental del projecte va ser l’horta ecològica i la permacultura. En aquest camp, vam poder experimentar el jardí durant totes les estacions, des del mateix moment en què vam arribar i vam construir l’hivernacle, fins al moment en què vam recollir les últimes carabasses i gira-sols per assecar les seves llavors.
Una altra àrea important del projecte va ser la cuina sostenible i la gastronomia circular. En aquest domini, vam ajudar a cuinar per als retirs i festivals (de vegades servint menjar per a 150 persones durant la temporada alta!), i vam aprendre molt sobre la cuina vegetariana, així com sobre com fer pa de massa mare, kimchi i kanelbullar.
Cada setmana també visitàvem els principis de la Permacultura i els utilitzaríem com a objectiu per mirar el projecte a través d’una visió més holística i empoderadora.
També vam participar en diversos tallers relacionats amb l’emprenedoria, la creativitat i el desenvolupament personal, i sovint ens farien reflexionar sobre el nostre procés d’aprenentatge personal, donant-nos una visió sobre els nostres desitjos i reptes.
Un cop per setmana també ens reunim a la sauna i organitzem danses ectàstiques, trobant una manera de relaxar el nostre cos després de la feina i expressant la nostra creativitat a través del moviment.
Com a part del nostre programa, també vam fer excursions per visitar projectes similars de la zona, i això ens va donar una perspectiva més àmplia del paper de suport de la comunitat local.
Durant la temporada alta, també vam poder sumar-nos i participar en alguns dels festivals, com el Festival Embodiment, i vam arribar a conèixer molts dels participants que venien de tot el món a aquest lloc únic.
Finalment, també vam participar en les formacions de voluntariat que van tenir lloc a Estocolm, i allà vam tenir l’oportunitat de conèixer altres voluntaris d’altres projectes i compartir opinions i experiències sobre viure i treballar a Suècia com a voluntari.
Ara que el projecte ha finalitzat, m’adono que porto amb mi moltes perles de coneixement, aprenentatges, inspiració i bells moments de celebració. En aquest sentit, crec que el viatge encara no ha acabat, sinó tot el contrari: ens continuarà transformant, acostant-nos als nostres valors, al que és significatiu per a nosaltres i orientant-nos cap a les nostres visions.
Per tot això estic profundament agraït, al lloc i a l’increïble equip d’humans que hi ha darrere que hi posen el seu amor i passió i el comparteixen amb el món!
Tack för allt!
Clara
El primer dia quan vam arribar i vam caminar junts fins al cim de l’Eco Torre. Feia fred!
Després d’un dia de treball al jardí, hora de fika! La Fika és una tradició sagrada a Suècia, és un moment per gaudir d’un cafè, una pastisseria dolça i una trobada.
Un dia al jardí construint caixes de compostatge amb paletes de fusta reciclades.
Midsommar, celebració del solstici d’estiu. Aquell dia vam fer les nostres pròpies corones de flors!
Portant una amanida del nostre jardí durant la temporada alta 🙂
Una de les nostres últimes nits juntes, quan ens reunim per celebrar la tradició nadalenca alemanya. Va ser acollidor!