No tinc paraules per definir la meva experiència a través d’aquest any. Busco tantes maneres de definir el que he sentit, olorat, escoltat i palpat que tot i que volgués, seria per mi poc vocabulari a l’abast per poder explicar com he viscut.
Em sento avui, com les fulles de color mostassa típiques de la tardor, que comencen a caure lentament i tristament per donar la benvinguda a una època de l’any típica de reflexió.
Considero que viure i conèixer un país tant diferent com és Polònia, i viure’l com en el meu cas, sol, ha estat un regal de la vida, i estic profundament agraït a totes les vivències i les lliçons que m’ha brindat la vida.
Tot i ser un any, per mi, ha estat curt, però ben viscut. Tot i que deixo molts records, profunds i molt ben guardats en cada òrgan que té el meu cos, hi ha records i sentiments que només es poden viure en la pròpia pell.
Espero i desitjo de manera passional, que si algun dia torno a viure una experiència igual, sigui tant potent i introspectiva com aquesta, i que a vegada, estigui arrebossada de passió com aquest any.
Marcel.