Quan Elizaveta Verba-Goncharenko i el seu marit van decidir participar junts en un projecte de voluntariat a Catalunya, la qüestió de si s’endurien o no la seva gossa ni tan sols es va plantejar. La Bonya va amb ells a tot arreu, així que a l’octubre tots tres es van instal·lar en una finca rural prop de Vic. Els propietaris són cineastes; al jardí hi viuen tres gallines, cadascuna amb el seu propi nom; i al vespre comencen els assajos de teatre. La Elizaveta explica com han estat els seus primers dies a Catalunya i per què una tradició local va resultar ser sorprenentment semblant a una d’ucraïnesa

__________________________________________________________________________________________________________________

De vegades, les aventures més interessants comencen amb una decisió que al principi no és fàcil de prendre. El meu marit i jo vam decidir presentar-nos junts a un projecte de voluntariat. I com que la Bonya no és només part de la nostra família, sinó també la nostra companya inseparable de viatge, ni tan sols se’ns va passar pel cap deixar-la a Ucraïna.

És la nostra primera experiència amb aquest tipus de voluntariat, així que estem especialment agraïts que no només ens acceptessin al projecte, sinó que també ens permetessin portar amb nosaltres la nostra amiga de quatre potes. Hem tingut moltíssima sort amb els nostres amfitrions: ells també tenen un gos gran i entenen perfectament com n’és d’important no haver de separar-nos de les nostres mascotes. Sembla que la Bonya de seguida es va adonar que havia arribat a un bon lloc: es porta bé amb tothom de la finca i acariciar-la ja s’ha convertit en una part agradable de la rutina quotidiana de tots. Sembla que tenim una nova petita celebritat local.

La nostra llar temporal és una finca molt especial situada no gaire lluny de Vic. Té habitacions per a convidats, tallers, uns terrenys enormes i molt d’espai per viure i crear. Però, sobretot, hi ha una atmosfera molt particular, creada per les persones que hi viuen i hi treballen.

Catalunya ens va rebre amb gent increïblement amable. Una de les nostres primeres impressions va ser descobrir un ritme de vida completament diferent. Sembla que la gent local sap apreciar millor les petites alegries de la vida i no intenta fer-ho tot alhora. A Ucraïna, sovint estem tan immersos en les nostres preocupacions quotidianes que ni tan sols ens adonem de com passen de ràpid els dies. Aquí, per descomptat, tampoc falten les tasques i preocupacions del dia a dia, però hi ha la sensació que la gent reserva conscientment una mica de temps simplement per viure.

Un descobriment especialment agradable va ser “la sobretaula”, la tradició catalana de quedar-se asseguts al voltant de la taula després de menjar, continuar parlant, prendre cafè i no tenir pressa. Quan tothom ha acabat de menjar, ningú s’aixeca immediatament, perquè la conversa és una part de l’àpat compartit tan important com el mateix menjar. I, sincerament, va ser molt bonic descobrir que aquesta petita tradició també és molt propera al cor dels ucraïnesos.

La natura catalana ocupa un lloc especial als nostres cors. Aquí és increïblement bonic! Hem tingut moltíssima sort amb la ubicació, perquè cada dia podem contemplar les muntanyes i els boscos. De vegades només cal mirar un moment per la finestra per aturar-se durant uns minuts i simplement gaudir del paisatge.

La major part de la nostra feina de voluntariat està relacionada amb la permacultura. Ara mateix estem ajudant a preparar l’hort per a l’hivern, treballant la terra perquè a la primavera hi puguem plantar verdures i cuidant tres gallinetes. I, a més, cadascuna té el seu propi nom! A poc a poc anem coneixent millor la finca, aprenent coses noves i descobrint el plaer de fer una feina els resultats de la qual podem veure literalment sota els nostres peus.

Però les nostres aventures no s’acaben a l’hort. Com que els propietaris de la finca són directors de teatre, les activitats teatrals també han passat a formar part del projecte. Ara assistim als assajos i ens estem preparant per participar en un espectacle. Per a mi, personalment, és una oportunitat meravellosa de tornar d’alguna manera als meus anys universitaris, quan hi havia festivals d’estudiants, representacions universitàries i tota mena d’activitats creatives. Pot semblar una vida completament diferent, en un altre país, però aquí tornem a ser-hi: assajos, escenari i aquella expectació que alguna cosa emocionant està a punt de passar. I no pots evitar preguntar-te: quan tornaré a tenir una oportunitat com aquesta?

Probablement, el que més ens agrada és que aquesta experiència està formada per moltíssimes petites coses: les vistes del matí, la feina a l’hort, conèixer gent nova, converses inesperades, els assajos de teatre i, per descomptat, la Bonya, que ja sembla sentir-se gairebé com a casa.

Encara som només al principi d’aquesta aventura i no sabem quantes coses més descobrirem. Però fins i tot ara valorem moltíssim l’oportunitat de ser aquí, provar coses noves, aprendre els uns dels altres i, simplement, viure el moment.

De vegades són precisament aquests girs inesperats els que ens recorden que la vida pot ser molt més diversa del que estem acostumats a imaginar.