La meva segona casa al Mediterrani

El meu projecte SVE va començar justament el passat 2 d’octubre, dia del meu aniversari, marcant ben bé l’inici d’una nova etapa lluny de casa, a Palerm (Sicilia), que no podia començar millor, ja envoltada de gent que, tot i ser desconeguda, em va acollir amb els braços oberts.

Ara que em trobo en el tram final del projecte intento mirar enrere amb perspectiva i me n’adono d’un munt de coses.

En primer lloc, me n’adono de com he canviat en tants aspectes diversos pel fet d’haver-me posat a prova vivint en un país diferent, adaptant-me a una nova llengua i cultura, compartint pis i experimentant altres tantes coses per primera vegada.

En segon lloc, me n’adono de que he construït una segona llar al Mediterrani, formada per totes les  persones que he conegut, especialment la meva companya de projecte, de pis i de vida, la qual s’ha convertit en aquella germana que no tenia, que m’emporto per sempre i sense la qual aquesta experiència hauria estat molt diferent.  L’altra part de la llar és aquesta ciutat, Palerm, bressol de tantes cultures que, tot i poder semblar inhòspita si ens basem en estereotips, m’ha obert les seves portes i carrers i m’ha fet sentir com si fossin els de la meva Terrassa.

Durant aquests mesos també m’he adonat de que he fet moltes activitats diferents i m’he posat a prova adonant-me de que sóc capaç de fer moltes més coses de les que pensava; des d’ajudar a la comunitat local, ensenyar la meva llengua mitjançant mètodes no formals, escriure un projecte, fer promoció de la mobilitat juvenil i un llarg etcètera que m’ha fet descobrir un nou món.

Totes aquestes experiències no les hauria pogut viure si seguís a casa, còmoda i sense arriscar-me a sortir de l’acollidora rutina que per mi era asfixiant.

Per últim, m’estic adonant de que torno a tenir tants o més dubtes que quan no sabia què fer abans del projecte. Sembla que torno a estar perduda sobre allò que ha de venir després del 31 d’agost. Tanmateix des de l’experiència sé que els dubtes s’acaben resolent i que probablement em portin a trobar un altre repte com a mínim igual d’interessant perquè, a més, ara compto amb un nou munt de coneixements apresos.

En definitiva, me n’adono de quant ha valgut la pena aprofitar aquesta oportunitat que, amb tota seguretat, és l’experiència més enriquidora que he viscut fins a dia d’avui i que aconsello a tothom que passi per un moment de bloqueig mental o que necessiti un canvi que s’embarqui en aquesta aventura del SVE!

Marina

Comments are closed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies