Hola! Sóc l’Emma Pla i he fet un SVE de curt durada a Ankara, Turquia, de l’1 d’abril fins al 31 de maig. Tinc divuit anys i visc a Sant Cugat del Vallès. Vaig decidir fer un any sabàtic quan vaig acabar l’institut i una amiga que es trobava en la mateixa situació que jo em va parlar d’aquests voluntariats. Com que em venia de gust viatjar, vaig aprofitar l’oportunitat. Ara que ja porto uns dies a casa puc dir amb certesa que fer un voluntariat ha sigut la millor decisió que he pres mai.
Durant aquests dos mesos vaig tenir el mateix horari cada setmana, però cada dia fèiem una activitat diferent. Els dilluns només teníem classe de turc, una hora i mitja al migdia. Els dimarts treballàvem a una escola tres hores com a professors d’anglès. Combinàvem gramàtica i jocs, adaptant-nos sempre al nivell dels alumnes. Els dimecres era feina d’oficina, es a dir, preparar qualsevol cosa que haguéssim de fer durant la setmana. Els dijous visitàvem una residència d’avis i organitzàvem activitats per a ells, tallers de pintura o costura, entre d’altres, amb els quals aprofitàvem per interactuar amb ells tan com fos possible. Per la tarda, jo feia classes d’espanyol a turcs, les quals havia preparat el dia anterior. Finalment, els divendres al matí els passàvem a una cafeteria, preparant i servint cafè i chai. Per la tarda teníem classes de turc de nou. Els caps de setmana eren lliures.
Per mi no era la primera vegada que viatjava sola, però mai havia estat tant temps fora de casa ni tant lluny. Tot i que em feia molta il·lusió fer un voluntariat, també estava increïblement nerviosa. La primera setmana anava una mica perduda, però ràpidament vaig agafar el ritme. Algunes activitats m’agradaven més que altres i certs dies es feien una mica pesats. Però jo estava molt motivada per provar coses noves i aprendre. Jo crec que aquesta és la gràcia dels SVE, que et veus obligat a sortir de la teva zona de confort.
Pel que fa als voluntaris, la veritat és que no hagués pogut tenir més sort. Tots vam connectar immediatament. Cada dia sortíem junts o anàvem a algun lloc, junt amb tota l’altre gent que vam conèixer al llarg dels dos mesos del voluntariat. Fins i tot vam fer algun viatge per Turquia. Malauradament això també va fer el comiat d’allò més difícil.
Ara que miro enrere a aquests dos mesos, puc dir amb certesa que ha sigut la millor experiència que he tingut mai. Ankara és una ciutat molt maca, jove, amb molts llocs per veure i sortir. Sempre m’he sentit benvinguda i els turcs ens van rebre amb els braços oberts. He marxat amb molts bons records i amistats que tindré per molts anys.
No puc recomanar prou el Servei de Voluntariats Europeu a tot aquell que vulgui viatjar o simplement no tingui res a fer. Els costos són mínims i és l’oportunitat perfecta per provar coses diferents i conèixer gent d’altres països. No ho deixeu passar. Jo tinc clar que en faré un altre tan bon punt pugui.
Emma