El meu nom és Marina i he participat en una activitat on la destinació era Kosovo (Peja), del 14 al 18 d’octubre del 2022.
Quan em van proposar poder participar en aquest projecte vaig acceptar sense pensar-ho, malgrat haver d’anar-me en dues setmanes i saber que viatjava totalment sola. Era el meu primer viatge, estava molt emocionada i l’única cosa que podia veure era una oportunitat. Encara que els nervis i els dubtes van venir més tard, els dies previs al viatge va ser quan més me’l vaig replantejar. Em van sorgir pors, el meu angles no era el millor, no sabia si m’adaptaria bé i tampoc no coneixia la cultura ni la manera de viure.
Quan va arribar el dia en el que vaig agafar el meu primer avió, en direcció a Ginebra (ja que feia escala), vaig sentir mes emoció que nervis. Suposo que les ganes que tenia superaven a qualsevol por que pogués produir viure una cosa nova. Quan per fi vaig arribar a Pristina, després de moltes hores de viatge sola, ja podia al·lucinar amb mi mateixa per haver estat capaç d’acceptar viure l’experiència. Allà tot era molt diferent del que jo estava acostumada.
La gent em va acollir molt bé i vaig sentir tranquil·litat. Durant els dies que vaig estar allà, vaig estar bé i tranquil·la, qualsevol por va desaparèixer i només sentia coses boniques. M’ho vaig passar molt bé, encara que també vam treballar molt!!! Però era per això que anàvem.
L’activitat de Hackathon ‘Transformers-Age of Youth Work’ va consistir en què, durant 48 hores intensives, havíem de crear, en grups reduïts, noves solucions tecnològiques i digitals per solucionar problemes que afecten les persones joves, com la manca d’oportunitats per l’intercanvi cultural en zones que han patit conflictes armats. En l’activitat, realitzada amb el suport del programa Erasmus + de la la Comissió Europea, van participar altres entitats i joves de Macedònia del Nord, Lituània, Montenegro, Bòsnia i Herzegovina, Kosovo i Albània.
Sens dubte ha estat la millor experiència que he viscut a nivell personal, ja que vaig marxar totalment sola, a un país que no coneixia, amb gent que tampoc no coneixia, sent la primera vegada que agafava un avió i sobretot amb un nivell d’anglès molt bàsic. Tot estava en contra meu però, tot i així, vaig acceptar i estic molt orgullosa de mi mateixa. Finalment, vull donar les gràcies al professorat del col·legi, especialment al Rubén, perquè en tot moment van estar pendents de mi, preguntant-me com anava i com em sentia. Des del dia que vaig marxar fins al dia en què vaig tornar. Això em donava pau, ja que al final sentia que hi havia gent pendent de mi i que malgrat físicament anar sola realment no ho estava. Rubén també em va ajudar abans de la mobilitat, en el tema dels vols i la posada en contacte amb l’associació. Tot això va fer que fos mes fàcil. Vull agrair al CECAC i a la Fundació Catalunya Voluntària per donar-me aquesta oportunitat, que sens dubte no oblidaré en la vida i tornaria a repetir mil vegades mes.
Gràcies!
Marina
