Ens passem la vida planificant els nostres dies i fent plans a llarg termini. Però a vegades l’inesperat et sorprèn, i molt gratament. Una cosa així em va passar a mi fa ja tres mesos. Posem-nos en context: any 2020, hi ha una pandèmia (crec) i estem tots tancats a casa. Et poses a fer plans perquè vols sentir-te productiu. Però aquests plans xoquen amb la realitat quan “pam!”, arriba l’octubre i una segona onada del virus entra a la teva vida. Tot allò que havies planificat s’ensorra. De sobte, sense tu buscar-ho veus per xarxes socials que existeix la possibilitat de marxar de voluntariat… a Turquia! Primer et recorren l’emoció i les ganes, fins que de nou t’adones: estem en pandèmia. Però ei, per què no intentar-ho?
A les dues setmanes arribo a l’aeroport d’Ankara,i somric perquè encara em queden dos mesos. Tot acaba de començar. L’endemà, mentre gaudia de la ciutat, el meu amic de l’Erasmus -en Yusuf- em proposa d’anar un parell de dies a Malatia (on ell estudia), una ciutat en el centre de Turquia que crec que he estat el primer espanyol en visitar. 10 hores d’anada i unes altres 10 de tornada. I el més graciós és que ha estat de les millors experiències d’aquests dos mesos, qui ho hauria dit! Però tot acabava de començar. Una cop vam tornar a Ankara, vaig poder conèixer els altres voluntaris i els coordinadors. Era el meu primer voluntariat, però quan el primer que fan és oferir-te menjar i compartir aventures, t’adones de quin és l’esperit que recorre aquesta manera de veure el món.
A partir d’aquell dia, comences a conèixer gent d’aquí i d’allà, intentes parlar en altres idiomes, coneixes noves cultures i formes de ser… Com es gaudeix quan l’ambient és el millor! A més, això es nota quan realitzes les diferents activitats. Concretament, hem realitzat moltíssimes activitats grupals, això és el que més m’ha agradat: des de English Conversation Clubs a Vesprades Gastronòmiques Multiculturals, passant per classes de turc, i fins i tot arribant a ser professor d’espanyol!
A més de totes aquestes activitats, acudíem cada setmana a un centre de joves amb diversitat funcional i tractàvem de conscienciar la comunitat turca sobre el medi ambient. Han estat uns mesos meravellosos, on he arribat a conèixer i connectar amb gent de totes les nacionalitats, que sempre busca ajudar-te i conèixer-te millor. Si bé és cert que una pandèmia afecta (i algunes activitats que realitzàvem es van veure molt restringides), sempre vam intentar adequar la nostra feina al context al qual ens enfrontàvem, i això és d’admirar. Per tot això i molt més, no em podria penedir menys de no haver-m’ho pensat dues vegades quan a mitjans d’octubre vaig descobrir aquesta oportunitat.
I finalment, però no menys important: moltes gràcies per tot, Ana. Si algú després d’aquestes línies s’anima a fer un voluntariat, tindrà una fantàstica mentora que l’ajudarà en tot.
Quique