Heu sentit a parlar mai de projectes del Cos de Solidaritat Europeu -CES? O potser… alguna vegada has pensat a convertir-te en voluntari/a del CES? Probablement si! És una oportunitat increïble per guanyar noves experiències, conèixer gent de mentalitat oberta, aprendre idiomes, viure a l’estranger i veure molts llocs nous. A més, aquesta oportunitat genera consciència cultural, confiança en un/a mateixa, creativitat, capacitat per emprendre accions i tenir un impacte social.
És clar que sí!
El meu projecte semblava un conte de fades: Espanya assolellada, Barcelona meravellosa, platges increïbles, muntanyes, una oficina gairebé al centre de la ciutat, festa, festa, festa i… covid-19. És clar que sí. Com vaig sobreviure durant l’aïllament social i no em vaig tornar boixa? Hi ha alguna possibilitat de continuar les activitats durant un confinamenr? Com mantenir-se positiva (no covid positiu) i aprofitar al màxim aquesta oportunitat? Aquí van algunes idees.
El començament va ser difícil, com per a tots nosaltres. Hi va haver informació als mitjans sobre els primers casos, hi va haver primers rumors sobre el tancament de fronteres, però… aquestes coses no són possibles. Aquestes coses només passen a les pel·lícules. Un dia vaig visitar Girona, l’endemà no vaig poder sortir de casa. Tan lluny de casa i de la família, sola en un país estranger on els hotels es convertien en hospitals perquè no hi havia prou places per a malalts. Després d’una setmana de pànic general i de comprovar si tenia falta d’alè, tos, febre, va arribar el moment d’actuar racionalment.
Les meves tasques es basaven principalment en el disseny gràfic, de manera que podia continuar treballant fàcilment de forma remota. A més de les tasques que feia com a part del meu voluntariat, vaig decidir no perdre el temps i desenvolupar les meves habilitats (per descomptat, no hi havia exageració, el temps per a Netflix i la mandra també era important). De tant en tant feia ioga al terrat, pintava una mica, finalment trobava temps per posar-me al dia amb algunes lectures i aprendre castellà.
Després de dos llargs mesos, va arribar el dia en què vam poder sortir de casa a passejar. Dia rere dia, setmana rere setmana, el govern català va suspendre noves restriccions i vam tornar a la normalitat. Finalment, podria tornar a fer esport a l’aire lliure, conèixer els meus amics i viatjar per Espanya. Però aquest temps no va durar molt, només tres setmanes de “normalitat”! Malauradament, el nombre de nous casos de covid-19 ha començat a augmentar de nou, i ho segueix fent.
Avui en dia hem de ser flexibles i intentar treballar i viure una vida normal. A més de moltes restriccions, vaig tenir la possibilitat de caminar molt per Barcelona, visitar museus, participar en entrenaments de boxa a l’aire lliure, anar de tant en tant a la platja.
Un any a Barcelona, i crec que no n’hi ha prou. La pandèmia ha tingut definitivament un impacte negatiu en el meu ESC a Espanya, però en lloc de preguntar-se i preocupar-se, és millor apreciar el que es té. Aquests projectes, fins i tot en temps de pandèmia, ens ensenyen molt, sobretot sobre nosaltres mateixes.
Kasia.