El meu primer viatge a Europa va tenir lloc ara fa gaire bé tres anys i vaig tenir la oportunitat de visitar el nord d’Espanya i veure l’ oceà per primera vegada. Tanmateix, com que el meu temps era limitat i volia passar més de dos dies a Barcelona, vaig posposar el viatge. D’ alguna manera sentia que aquest viatge havia de tenir un propòsit més gran. I així va ser: somriure d’ orella a orella quan me varen acceptar pel projecte de Servei Voluntari Europeu (SVE) a Barcelona.
Tot va succeir tan ràpid que no ho vaig poder controlar per res. Quan vaig arribar a Barcelona, l’ únic que vaig fer va set seure’m i gaudir del moment. Era el començament de la meva nova vida en aquesta ciutat, però també de la meva aventura SVE.
Altre motiu pel que vaig considerar miraculós aquest moment va ser en realitat aquest dia feia el 26 anys. Com que ja havien passat diversos anys des que no celebrava el meu aniversari a casa meva, amb la meva família i els meus amics de tota la vida, no va esdevenir tan fort celebrar-lo en un lloc amb només dues persones que coneixien el meu nom. Inclús vaig gaudir-ho. Estava agraït. Vaig començà el dia veient clarejar.
Vaig dedicar-me tot el dia a reflexionar, escriure, avaluar-me, somiar i sentir. A la tarda, mentre passejava, me vaig perdre per la ciutat e inclús vaig trobar-me un concert. M’agrada pensar que el concert només s’ havia organitzat per a mi.
Al final, aparegueren la realitat i els obstacles: trobar un allotjament i resoldre els problemes burocràtics per obtenir els documents legals, registres, etc. Malgrat trobar-me molt perdut entre aquests papers, seguia confiant amb mi mateix i me sentia prou fort com per resoldre tot el que tenia pendent.
Tenia la ment oberta i positiva, així que els problemes es varen solucionar. Després d’algunes dificultats, gràcies al gran suport i els consells de la gent amb qui treballava, varen obtenir els documents que necessitava i una bona habitació en un bon lloc. Durant les vacances de Pasqua, vaig ser capaç inclús de gestionar el meu primer viatge cap a altra ciutat de Catalunya. Va encantar-me la naturalesa d’aquesta regió. Cada dia coneixia a més gent increïble.
Lleida va ser la nostra primera destinació i totes aquelles aventures, senderisme, muntanyes i vistes sobtades me deixaven sense paraules.
Asmin