El meu primer mes a Barcelona

Em dic Jade. Tinc 22 anys i vinc de Normandia, França.

Vaig passar la meva entrevista per al meu SVE el 22 de desembre. Després de tres setmanes, el 8 de gener, ja estava camí a Barcelona per la meva nova vida pels 10 propers mesos.

Reconec que quan em vaig acomiadar de la meva família i dels meus amics, i quan vaig pujar a l’avió, vaig començar a entrar una miqueta en pànic. Vaig començar a tenir por de sentir-me sola, de perdre’m tot el temps, de no sentir-me bé a l’oficina, de no ser capaç de parlar en castellà o català.

I de sobte ¡BAM! Ja ha passat més d’un mes.

Per descomptat, trobo a faltar casa meva i, com a bona francesa, podria matar per a un “pain au chocolat” o un tros de “camembert” i de “baguette”. Em perdo al metro i pels carrerons de Ciutat Vella, i de moment és impossible per mi entendre als catalans quan parlen.

Però, des que visc aquí, he gaudit moltes coses.

Gràcies a l’equip de la FCV, al meu mentor Sergio i els meus companys de pis, no he tingut temps de sentir-me sola. He conegut moltes persones, he descobert molts llocs bonics, i he començat cursos de castellà i de català. He començat a treballar sobre la pàgina web i les xarxes socials de la FCV, a crear un kit cultural d’arribada pels nous voluntaris, i tinc pensat treballar sobre moltes altres coses.

En realitat, estic impacient d’explorar la resta d’aquesta ciutat boja i la resta del país. I ara, tinc només por que aquests 10 mesos passin massa ràpid.

Jade.