Fa pocs dies vaig acabar el meu projecte CES a L’Espai de l’Actor, a Vic, acompanyada per la Fundació Catalunya Voluntària. El projecte va durar sis mesos, vaig arribar el 31 de març, i el temps va passar volant – de sobte em vaig veure catapultada una altra vegada a la meva vida anterior. Ara mateix visc en un pis compartit a València, i encara no assimilo que fa menys d’una setmana vivia en una masia, cultivava un hort, cuidava gallines i em preocupava pels arbres del bosc comestible.
Vam fer moltes coses en aquests sis mesos, però a nivell personal, el que més m’ha marcat des del principi ha estat l’hort, que vam cuidar amb l’ajuda de l’associació Terra Fèrtil. Ara vull un hort a la meva vida. Vull tenir les meves pròpies verdures, treballar la terra. Hauré de trobar la manera de compaginar la vida urbana amb la rural.
També he descobert que m’encanta construir coses. Allà vam construir el galliner, l’hivernacle, el vermicompostador. I uau, quina satisfacció! Ara també vull un trepant a la meva vida (això és més fàcil d’aconseguir).
Això és només un resum, però aquests mesos han estat molt intensos, plens d’aprenentatge. He conegut persones meravelloses, m’he apropat a la cultura catalana que desconeixia i he visitat llocs preciosos. També hi ha hagut moments difícils, conflictes – perquè som éssers humans i no som perfectes. Així que no et mentiré: no tot ha estat de color de rosa. Tot i així, al final tot s’ha pogut gestionar, i bé, cal acceptar que això també forma part del procés.
De veritat, tinc el cor ple de gratitud, i espero que més persones puguin tenir aquesta oportunitat.
