El 28 de setembre, a prop de la ciutat de Vic, va tenir lloc l’estrena de Somni d’una Nit d’Estiu, una producció teatral que s’havia estat gestant durant diversos mesos dins les parets d’una antiga masia fortificada del segle XVI. Allà, al centre teatral Actors Space, viuen voluntaris del Cos Europeu de Solidaritat: joves de diferents parts d’Europa que hi van arribar per submergir-se en el món del teatre i d’una vida respectuosa amb el medi ambient.
L’elecció del material va ser especialment encertada per a aquest grup internacional. Quina millor manera d’unir joves europeus que a través de la cèlebre comèdia de Shakespeare, escrita entre 1594 i 1596, registrada i publicada l’any 1600? Podria existir un vincle més perfecte que aquesta obra mestra que entrellaça amb brillantor els fils de la mitologia i la literatura antigues amb el folklore anglès, de la mateixa manera que aquests voluntaris teixien els seus diversos bagatges culturals en una visió artística comuna? La masia on vivien i treballaven afegia una nova capa d’autenticitat: els seus murs de pedra centenaris ressonaven amb la qualitat intemporal del text shakesperià.
L’experiència va anar molt més enllà d’una formació teatral convencional. Durant diversos mesos, els voluntaris van participar en tres tallers intensius d’una setmana de durada, aprenent tècniques escèniques al costat d’actors locals experimentats. Però els seus dies no es limitaven als assaigs: també es van endinsar en la permacultura, tenint cura dels terrenys de la finca històrica i connectant amb la terra que acabaria convertint-se en el seu escenari. Aquest enfocament holístic que combinava desenvolupament artístic amb consciència ecològica i treball físic va modelar no sols les seves capacitats teatrals, sinó també la seva visió del món. Alguns mai no havien trepitjat un escenari; d’altres ja aportaven experiència, però tots es van transformar en aquest procés creatiu integral. Van aprendre junts a crear teatre des de zero: des del concepte inicial fins als decorats, des de la visió fins a l’escenografia. Va ser aquest desenvolupament polièdric i l’esforç col·lectiu el que va fer que la representació fos inoblidable, a mesura que la línia entre professionals i principiants es difuminava en els llargs assaigs, les sessions de permacultura i les converses compartides.
El director va escollir un format per a l’obra que encaixava perfectament amb l’esperit del lloc. La representació va tenir lloc en un prat obert, amb les muntanyes catalanes com a teló de fons natural i el públic assegut en cadires sota la llum del dia. En acabar la primera part, tot el públic, juntament amb els actors, es va traslladar al bosc, on s’havien estès cordes entre els arbres, instal·lat estructures gimnàstiques i col·locat matalassos de seguretat.
Al bosc, la natura es va convertir en un autèntic protagonista. Els actors van realitzar acrobàcies entre els arbres, utilitzant cada branca i cada element del clar com a part de l’escenografia. L’obra es va representar en tres llengües català, castellà i anglès transformant la comèdia shakespeariana en un diàleg veritablement internacional.
El resultat va superar les expectatives tant dels organitzadors com dels voluntaris. L’aparcament ja era ple molt abans de l’hora prevista d’inici, a les 17:00, i els cotxes s’alineaven al llarg del camí mentre els veïns acudien a veure què havien creat aquells joves a les seves muntanyes. El nombre d’espectadors va ser una sorpresa agradable, fins i tot per a aquells que ja estaven al corrent de l’esdeveniment. Després de la representació, la gent no tenia pressa per marxar: es quedaven en grups, parlant llargament sobre el que havien vist i compartint impressions amb els actors. Molts es van fer fotografies al mateix lloc on acabava de representar-se la història de Shakespeare.
Aquell vespre va demostrar que el teatre pot traspassar els límits tradicionals i generar formes completament noves d’experiència cultural quan l’art, la natura i la cooperació internacional conflueixen.
