Mentre discutim sobre el cost dels estudis i l’accés a l’educació, la Comissió Europea està preparant en silenci una autèntica revolució en la política de joventut. L’any 2028 es destinaran 40.800 milions d’euros al programa Erasmus+, en lloc dels 26.200 milions actuals. No es tracta només d’un augment del 55 % del pressupost – és un canvi profund en la manera com els joves europeus construiran el seu futur.
Les xifres parlen per si soles: actualment, només un de cada deu joves europeus aprofita l’oportunitat d’estudiar o treballar a l’estranger. Després del 2028, aquesta xifra es triplicarà. Però el gran canvi no rau en l’estadística, sinó en la transformació radical del concepte del programa.
Per primera vegada, totes les iniciatives juvenils de la UE s’unificaran sota un mateix paraigua: Erasmus+. Vols estudiar idiomes a Lisboa? Un únic perfil. Somies fer voluntariat en un parc nacional d’Estònia? Faràs servir el mateix sistema. T’interessa una pràctica en una startup a Berlín o participar en iniciatives democràtiques a Viena? Tot serà accessible des d’una sola plataforma. Fins i tot el Cos Europeu de Solidaritat formarà part d’aquest ecosistema, oferint un nou nivell d’integració dels programes de joventut.
El canvi més valuós serà la veritable democratització de l’accés. La Comissió promet simplificar radicalment els processos de sol·licitud, especialment per a les petites entitats i per a joves sense experiència prèvia en programes internacionals. Els obstacles burocràtics que durant anys han frenat la participació de col·lectius amb menys recursos desapareixeran. Per primera vegada, el programa s’obrirà realment a qui no es pot permetre viatjar – el sistema de suport financer serà molt més flexible i inclusiu.
El nou Erasmus+ també tindrà una essència verda i digital. Els estudiants aprendran sobre sostenibilitat no pas als llibres, sinó treballant en projectes ambientals reals arreu d’Europa. Alguns aprendran a programar intel·ligència artificial a Tallinn, d’altres desenvoluparan idees d’ecoturisme als Alps francesos, i n’hi haurà que es dedicaran a les energies renovables als fiords danesos. El programa estarà plenament alineat amb les prioritats europees: innovació, transformació digital, acció climàtica i enfortiment de les institucions democràtiques.
Aquesta decisió de la Comissió Europea va molt més enllà de la política educativa. És una inversió en el futur de la identitat i la solidaritat europees. En els pròxims sis anys, milions de joves europeus viuran experiències que transformaran profundament la seva visió del continent, de la democràcia i de les seves pròpies possibilitats. I per a entitats com la nostra, això obre nous horitzons en el treball amb la joventut de Catalunya.