Festa d’estiu a l’església de Sant Pere de Liverpool, 6 de juliol de 1957. A l’escenari toca el grup escolar The Quarrymen i el seu líder de 16 anys John Lennon veu un noi amb guitarra entre el públic. Durant la pausa Paul McCartney, esquerrà de 15 anys, s’acosta a l’escenari i interpreta “Twenty Flight Rock” amb la guitarra girada. Lennon queda impressionat per la seva habilitat i convida el nouvingut a unir-se al grup. Aquest moment canviarà per sempre el món de la música.
El que va començar com una trobada casual de dos adolescents es va convertir en el fenomen dels Beatles, un grup que va vendre més de 600 milions d’àlbums i que encara avui és la banda més influent de la història. Els seus primers concerts es feien en sales escolars, els assaigs en soterranis i la seva fama es va forjar amb aquella mateixa energia juvenil que omplia les aules.
Aquesta història no és única. A l’altra banda de l’oceà, el 2004, un estudiant de Harvard anomenat Mark Zuckerberg és a la seva habitació de la residència Kirkland House. A la taula hi ha una ampolla de Budweiser, dels altaveus sona Eminem i a la pantalla apareix el primer codi de Facebook. Al principi era una idea senzilla per crear una xarxa social tancada per a estudiants. En les primeres 24 hores The Facebook ja tenia 1200 usuaris. Avui aquest projecte estudiantil val 800 mil milions de dòlars i connecta una tercera part de la humanitat.
Mentrestant, a l’altre extrem del planeta, a Finlàndia, sorgeix una altra història fascinant. Hèlsinki, 1994. Quatre estudiants de 16 anys es reuneixen al soterrani de l’escola per tocar funk i grunge. Es fan dir The Rasmus en honor a un personatge de llibres infantils sobre Rasmus el viatger. Assagen entre classes, toquen a les festes de graduació i somien enregistrar un disc. Ho aconsegueixen abans d’acabar els estudis amb el debut “Peep” el 1996.
Set anys després The Rasmus publiquen “Dead Letters” amb l’èxit “In the Shadows” que conquista el món. La cançó arriba al número u en vuit països, supera els 400 milions de reproduccions a YouTube i converteix aquells nois finesos en estrelles globals. L’àlbum ven dos milions de còpies i el grup comença a actuar als festivals més grans del planeta.
El fenomen no es limita a la música. L’any 1976 a l’escola Mount Temple de Dublín apareix un anunci en el tauler d’un alumne de 14 anys, Larry Mullen Jr, que deia “Busco músics per a un grup de rock”. Entre els que van respondre hi havia Bono, un noi que no sabia tocar cap instrument però que desprenia una gran carisma. Quaranta-cinc anys més tard U2 continua sent una de les bandes més exitoses del món amb ingressos de més de 800 milions de dòlars.
El món de la tecnologia mostra el mateix patró. El 1998 a la Universitat de Stanford dos estudiants de postgrau, Larry Page i Sergey Brin, munten servidors amb peces de LEGO i ordinadors barats a les seves habitacions. El seu cercador BackRub processava només 10 000 consultes al dia. Avui Google, que va néixer d’aquell projecte estudiantil, processa 8,5 mil milions de consultes diàries i val dos bilions de dòlars.
Una història semblant és la de Dropbox. El 2007 a l’Institut Tecnològic de Massachusetts l’estudiant Drew Houston viatja en tren a Nova York quan s’adona que ha oblidat la memòria USB amb arxius importants. La frustració es converteix en una idea: i si els arxius es guardessin al núvol i fossin accessibles des de qualsevol dispositiu? En tres hores escriu el primer codi de Dropbox. Tretze anys més tard l’empresa val 10 mil milions de dòlars.
Què uneix totes aquestes històries? L’entorn. Un lloc on els joves talents es troben de manera natural, intercanvien idees, s’inspiren i creen el futur. Les escoles i universitats es converteixen en incubadores de genialitat no per l’educació formal sinó gràcies a aquell còctel únic de creativitat, ambició i absència de por que caracteritza la joventut.
Avui el programa Erasmus+ crea aquest mateix entorn màgic a escala europea. Quan un programador talentós de Varsòvia es troba amb un dissenyador brillant de Barcelona a la biblioteca d’una universitat de Milà, neix el potencial per a la propera gran revolució. La història ho demostra: les millors idees no neixen en oficines corporatives sinó allà on els joves es troben lliurement i creen alguna cosa completament nova.