Vaig arribar a Finlàndia, a un poble anomenat Kärsämäki, al juliol del 2017. Només baixar-me del autobús, després d’unes 7 hores de viatge des de la capital Helsinki, ja vaig veure que allò no tenia res a veure amb una ciutat, al contrari hi havia més arbres que edificis, però a mi ja m’agrada la naturalesa, els pobles tranquils, així que no em va desagradar del tot. Era estiu, hi havia sol, però eren les 7 del mati i feia una rasca que jo pensava si ara fa aquest fred al hivern no sobreviure.
La nostre coordinadora ens va venir a buscar i ens va portar a la casa, la que seria la nostra casa, durant aquesta estància aquí a Finlàndia. La veritat és que la casa va ser una de les millors coses del poble haha (molt gran, sense veïns, lo únic dolent és que estava a uns 20 minunts caminant del poble, però així fèiem cames).
Els 3 primers mesos se’m van passar bastant ràpids. Com era estiu, organitzaven bastants esdeveniments al poble, hi havia la galeria d’art oberta, ajudàvem en tot el que anés sorgint en quan a esdeveniments i coses així, també portàvem les xarxes socials de la cooperativa, concretament Instagram i Facebook, vam començar classes de finlandès, i, tot i que és un idioma super complicat, tenen alguna paraula que s’assembla a alguna nostra en català, això em va sorprendre.
Anava viatjant sempre que podia perquè a part que m’encanta viatjar, conèixer nous llocs i noves persones, sentia que necessitava anar sortint del poble per agafar energia per continuar.
Al setembre vam començar a treballar en un centre de discapacitats del poble, on el meu company Alberto va fer un mural a la paret amb 
les siluetes de tots els clients del centre.
I jo els hi vaig fer un vídeo per promocionar-se a Youtube i aconseguir patrocinadors i més suport pel centre. Vaig quedar molt satisfet quan, tot i no cobrar res per fer el vídeo i les hores invertides, a les caps els hi va agradar molt el vídeo i van estar molt agraïdes amb mi. Sempre és agradable que reconeixien el teu esforç.
Al octubre vaig tenir, jo no diria una petita depressió, però si una baixada d’ànims molt forta. No tenia ganes de fer res i notava que aquest poble m’estava asfixiant, però hi van haver dues coses que em van mantenir “a flote” com si diguéssim.
- La visita de la meva germana a finals d’octubre. Amb la
meva germana mai havia tingut molta relació, en plan d’explicar-nos-ho tot o així, però la setmana que va estar aquí va ser com una transmissió d‘energia molt gran, suposo que la família és la família al cap i a la fi J - L’altre motiu va ser la visita a casa al novembre, veure a la família, ela amics, i notar el calor de la teva ciutat. Crec que es molt important si es fa un voluntariat per primer cop que es faci un viatge a la terra de naixement per agafar forces de la família i amics, però a partir dels 4-5 mesos perquè és quan realment comences a valorar la família, les coses que tenies a la teva ciutat i que ara ja no tens, petits detalls com anar a fer una cervesa amb els amics a una terrassa, etc.
Va arribar el desembre, amb la neu, tot i que no feia molt fredencara, jo diria que era pel canvi climàtic. Van començar a arribar artistes, després de 6 mesos a casa sols l’Alberto i jo. Bueno, sols! va venir una artista espanyola un mes, i hi havia un professor finlandès que vivia a la planta de dalt, però gairebé no el veiem.
Desembre el podia resumir com el viatge a Lapònia, un lloc impressionant, amb uns paisatges molt salvatges, on vaig poder veure cérvols salvatges pel mig del bosc i, tot i que estava sol el dia del meu aniversari, el vaig passar a Santa Claus village, i estava feliç, és un lloc que en èpoques de Nadal té màgia.
I els sopars nadalencs que vam fer a casa amb les 2 artistes que estaven en aquell moment, Denise, una noia alemanya i Sari una dona finlandesa, i amb el marit de la Sari i amb 4 amics que van venir a visitar a la Denise, així que tot i estar lluny de casa vaig celebrar el Nadal amb gent i amb menjar, com a casa!
Per cap d’any, vaig anar a una ciutat del sud, de les més grans de Finlàndia, on hi havia unes altres artistes de diferents països d’Europa i on vaig poder gaudir del cap d’any amb companyia i festa.
Al gener, va arribar el fred de veritat, uns -10 era el pa de cada
dia. Vaig fer el meu últim viatge a Estocolm i ja em vaig acomiadar del poble i la gent que em va ajudar en la meva estància aquí a Finlàndia i vaig donar per finalitzada aquesta etapa de la meva vida que mai oblidaré.
En quan a anècdotes, segurament el que més em va impactar va ser el clima, al estiu recordo que un dia vam sortir de l’únic bar que hi ha en el poble sobre les 2-3 de la nit, hi havia un sol com si fossin les 10 del mati haha.
I al hivern, recordo que un dia vaig anar a fer la mig diada, em vaig despertar a les 3-4 i ja era fosc, fosc, i em vaig mirar el rellotge en plan, m’hauré adormit fins les 8h? Haha.
La veritat és que el clima aquí és el que més em va impactar, en quant a l’estiu hi ha gairebé 3 hores de foscor, i al hivern gairebé no veus el sol perquè casi cada dia està nuvolat i sobre les 3 es fa fosc, però fosc. A part, la neu arriba sobre el novembre i es queda fins l’abril o així. Gairebé no tenen estiu, primavera o tardor, la gran majoria de l’any és hivern.
També em va impactar molt el cel, aquí el cel és espectacular, sembla que el puguis tocar i veus colors molt macos, i quan hi ha neu les llums de la ciutat es reflecteixen a la neu i es veu el cel com de colors.
I també, em va impactar molt que quan viatjava pel sud del país, (el meu poble estava a la meitat del país més o menys), semblava un altre país diferent. Per exemple, al sud el cel era més clar, es feia de nit mes tard, no feia tan fred, gairebé no hi havia neu, al sud és on estan totes les ciutats més grans, i en canvi al nord, gairebé no hi ha població, Rovaniemi que és la capital de Lapònia, és una ciutat molt petiteta, la quantitat de neu que hi ha eés considerable, el fred és molt més gèlid, es fa de nit abans.
Finlàndia és un país que és molt gran però gairebé no te població, ja que té unes condicions climàtiques dures, de la meitat del país al nord casi tot és bosc i llacs, i al sud, és on es concentren les ciutats més grans del país (Helsinki, Turku, Tampere…)
En resum, ha sigut una experiència molt bona a nivell personal, ja que he viscut moltes experiències noves i he sortit de la zona de confort i viure a un altre país i sol, i viatjar sol i conèixer a moltes persones diferents pel camí sén coses que sempre et fan créixer com a persona.
També estic molt agraït amb les persones que m’han ajudat en la meva estància aquí i que sempre he tingut suport d’elles, sobretot vull agrair a l’Ira, Riikka, Ithasia y Denise.
Y en general, jo recomano al 100% una experiència com aquesta, potser no en un poble com aquest tant petit, però si l’experiència d’anar a viure a fora a l’estranger i passar estones molt bones, altres no tan bones, tenir que espavilar-te sol, donar-te compte que tot i que estàs lluny de casa tens el suport dels de sempre gràcies a la tecnologia, que tindràs el suport d’alguna gent local gairebé sense coneixe’t, i que viuràs experiències úniques que sempre recordaràs.
Aquest és el meu Instagram on podreu veure algunes fotos de la meva vivència a Finlàndia: @Onelife_tato
Toni Duran