A mitjan febrer va tenir lloc la Formació d’Avaluació Intermèdia. Aquesta vegada, vaig tenir l’oportunitat d’explorar una altra regió d’Espanya: Andalusia. L’esdeveniment es va organitzar a Mollina, a prop de Màlaga, en un gran centre propietat de CEULAJ. El clima va ser increïble, 20 graus assolellats van fer que l’estada fos molt agradable. El centre ben cuidat, ple de racons encantadors ideals per relaxar-se, pistes de tennis i camps d’esports, va contribuir sens dubte a això.
Em va sorprendre saber que la quantitat de participants va superar els 100 en aquesta ocasió, un repte logístic i organitzatiu increïble que va acabar amb èxit total. Vaig ser una de les participants més grans, i la diferència d’edat entre jo i alguns dels altres era de 12 anys. Aquesta vegada, no vaig compartir habitació amb ningú, cosa que em va decebre una mica al principi, però vaig canviar ràpidament d’opinió quan vaig adonar-me que durant els propers dies no hauria de compartir bany amb ningú. Malgrat això, vaig aconseguir fer moltes noves amistats i integrar-me ràpidament. Crec que va ajudar el fet que ja coneixia algunes persones amb qui vaig estar a l’On Arrival Training, i aquesta vegada també hi havia algunes persones de Polònia, així que va ser agradable utilitzar el meu idioma natiu per variar, cosa que va facilitar fer connexions.
La formació es va dur a terme en dos idiomes: anglès i espanyol. Això va ser molt valuós perquè alguns participants no parlaven anglès i altres no parlaven espanyol, així que tothom va poder participar completament en les activitats. A més, ens van dividir en grups: jo vaig ser assignada al grup Naranja, que vaig liderar. Cada dia teníem diferents tasques: a vegades netejar, altres vegades activitats d’integració i altres dies, jugàvem el paper de paparazzi.
Durant la formació, vam tenir l’oportunitat d’escollir amb quin entrenador volíem treballar; algunes sessions es van fer en espanyol, altres en anglès, però totes es van impartir a un nivell molt alt. Tota l’organització i la competència dels entrenadors em van impressionar molt. Tot i que hi havia més de 100 participants, el que podria haver estat un repte, tot es va desenvolupar sense problemes i les sessions van ser interactives. Es van utilitzar eines com Kahoot!, que feien que fins i tot els temes més teòrics fossin més interessants i atractius.
Un dels aspectes agradables de la formació va ser el joc de l'”amic secret”. Cada un de nosaltres va treure el nom d’una persona a qui hauria de ser el seu amic secret i va tractar d’agradar-li el dia, deixant-li una nota, un petit regal o simplement un gest amable. Aquesta iniciativa va ser realment genial i va ajudar a fer l’atmosfera encara més amistosa.
El programa va ser bastant intens de matí a tarda, però hi va haver temps per a pauses per al cafè i una mica de temps lliure cada dia. El que més em va agradar van ser les activitats de comunicació assertiva i els tallers sobre com redactar un CV i com cercar feina després del voluntariat. Els entrenadors van ser oberts, van respondre amb gust a les preguntes i estaven disposats a ajudar en qualsevol moment.
Una de les millors iniciatives va ser el “Carnaval Venecià”: la majoria dels participants es van disfressar i els entrenadors van preparar una representació per a nosaltres. No van faltar danses, actuacions i moltes rialles. Cada nit, després de sopar, vam organitzar activitats d’integració: sortíem a ballar en bars locals o jugàvem a jocs de cartes.
La formació no només va ser una oportunitat per adquirir nous coneixements i habilitats que segurament em seran útils en el futur, sinó també per comparar experiències amb altres voluntaris. Vaig poder veure com eren els seus projectes i desafiaments, cosa que em va donar una nova perspectiva sobre el meu propi camí. Amb orgull puc dir que la Fundació Catalunya Voluntària es distingeix d’altres organitzacions, tant pel seu professionalisme com pel suport que ofereix als voluntaris.
Un dels tallers més valuosos va ser un que em va ajudar a entendre millor a mi mateixa i els desafiaments amb què m’enfronto cada dia vivint en un país estranger. És una aventura increïble, però també pot ser difícil, especialment pel que fa a la nostàlgia que sento per la meva família i els meus amics més propers.
Aquest viatge va ser per a mi una font d’inspiració i reflexió: torno amb nova energia, una visió fresca sobre mi mateixa i els meus objectius, i encara més motivació per actuar. És increïble que ja hagi passat més de la meitat de la meva estada i que em vagi acostant cada vegada més al moment de tornar a la meva vida anterior. Aquest pensament em fa sentir una barreja d’emoció i nostàlgia, però sé que les experiències que he adquirit aquí quedaran amb mi durant molt de temps.
