Vuit mil quilòmetres.
Quatre països.
Deu dies.
Un objectiu.
Del 13 al 22 d’octubre de 2025, vint joves de Macedònia del Nord, Turquia, Romania i Espanya es van reunir a Kayseri, Turquia, per debatre qüestions ambientals i trobar maneres reals d’abordar‐les. Va ser un intercanvi juvenil del programa Erasmus+ dedicat a un dels temes més urgents del nostre temps: la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.
El propi espai del projecte es va convertir en una metàfora de transformació. La universitat Abdullah Gül, classificada entre les 900 millors del món i entre les 10 millors de Turquia, està ubicada en una antiga fàbrica industrial. Allà on abans rugien les màquines i fumaven les xemeneies, ara es gesten projectes innovadors i neixen idees sobre un futur més verd. L’arquitectura de l’edifici et recorda el passat, però tot el que hi passa pertany al futur.
La universitat segueix un nou model educatiu. Estudiants de tot el món, inclosos països africans, hi arriben. S’hi senten desenes de llengües als passadissos i a la cafeteria pots acabar fàcilment a una taula amb persones de cinc continents. Va ser en aquest entorn que va començar el nostre viatge.
Al campus funciona la Youth Factory: un centre per a iniciatives juvenils i educació no formal. Coordina projectes Erasmus+ i programes del Cos Europeu de Sol-lidaritat. Simbòlicament, una antiga fàbrica que un cop va produir béns ara produeix idees i canvi social.
Quan aprendre esdevé diàleg
El primer dia va trencar tots els estereotips del que hauria de semblar l’educació. Sense classes monòtones, sense presentacions interminables. En lloc hi va haver discussions en grup, sessions interactives i intercanvis d’experiències entre participants de quatre països.
Cada país va aportar la seva pròpia perspectiva sobre els reptes ambientals. Els participants romans van parlar de la gestió de residus a la seva regió, els macedonis van compartir exemples d’iniciatives locals, els turcs van presentar programes ambientals dirigits des de la universitat i el nostre equip espanyol va analitzar enfocaments de desenvolupament sostenible a la costa mediterrània.
El programa va girar al voltant de conceptes clau de la política ambiental moderna:
- European Green Deal
- Objectius de Desenvolupament Sostenible
- Objectius Europeus de la Joventut
Però aquests no eren termes abstractes de llibre de text. Vam explorar mecanismes pràctics d’implementació, vam identificar punts febles i vam proposar les nostres pròpies solucions.
Un dels moments més valuosos va ser un repàs històric de l’evolució del moviment ambiental: des de les primeres iniciatives de base fins al modern Green Deal de la UE. Ens va ajudar a veure que les estratègies actuals són el resultat de dècades d’assaig, error i innombrables petites victòries de part d’activistes de tot el món.
Una de les meves experiències més memorables va ser fer una xerrada a estudiants universitaris sobre les oportunitats que ofereix el Cos Europeu de Solidaritat. Vaig parlar de com el voluntariat obre portes no només al viatge sinó al desenvolupament de competències que no s’aprenen a l’aula, i de com els projectes internacionals canvien la teva perspectiva i modelen la consciència cívica. La resposta del públic va mostrar que aquest missatge realment va connectar amb els joves.
El coordinador del projecte, Bora, va encarnar l’equilibri entre educació formal i no formal. De dia imparteix classes a la universitat i de nit dirigeix intercanvis juvenils. El seu enfocament va reforçar la idea que el coneixement acadèmic i l’experiència pràctica han de complementar‐se , no existir per separat.
Un alba capadoci que ho va canviar tot
La part educativa va alternar amb una profunda immersió cultural. Vam provar la cuina turca, vam aprendre tradicions locals i vam compartir aspectes de les nostres pròpies cultures. Cada nit es vivia com un petit festival ple de cançons i històries de quatre països. I després va passar alguna cosa realment màgica.
El moment culminant del projecte va ser el nostre viatge a la Capadòcia. Encara ara, mentre escric aquestes línies, se m’eritza la pell. Imagina’t : vam saludar l’alba entre les formacions rocoses de la regió, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquests paisatges, esculpits durant milers d’anys, van cobrar vida quan desenes de globus aerostàtics van ascendir lentament al cel matinal.
En aquell moment, totes les nostres discussions ambientals van esdevenir tangibles. Ja no eren metes abstractes de sostenibilitat de documents de la UE: eren sobre la bellesa real que s’ha de protegir, sobre espais que existien molt abans que nosaltres i que han de seguir existint molt després.
Vam explorar antigues ciutats troglodites gravades a la roca fa segles, vam caminar per senders on la natura revelava tant la seva força com la seva fragilitat. Cada pedra i cada penyal semblava xiuxiuejar un recordatori de com de precioses són les coses que donem per fetes.
Junts vam dissenyar iniciatives locals, vam intercanviar contactes d’organitzacions ambientals i vam construir xarxes per a futures col·laboracions.
Què ve ara: un punt final o una el·lipsi?
Cada participant va demostrar un compromís genuí, curiositat i predisposició per actuar. Sí, era una comunitat unida per un valor compartit : cuidar el planeta. Al final ens vam convertir tots una mica en la versió de Greta Thunberg i vam rebre certificats Youthpass que confirmaven les competències que vam adquirir mitjançant l’aprenentatge no formal. Però més important que qualsevol document van ser les connexions, les experiències i la comprensió que el canvi és possible quan persones de diferents països treballen juntes.
Cada un de nosaltres vam arribar a Kayseri amb les nostres pròpies idees sobre ecologia, educació i cooperació. Ens vam marxar transformats : amb perspectives més àmplies, nous contactes en quatre països i plans concrets d’acció.
Erasmus+ ofereix una cosa que l’educació tradicional no pot : l’oportunitat d’aprendre a través de la interacció real, a través de l’encontre de perspectives, a través de la immersió en una altra cultura. La universitat Abdullah Gül — abans una fàbrica — es va convertir en un espai on les idees van prendre forma, la teoria va trobar la pràctica i el coneixement es va transformar en acció.
Què ve ara? El projecte ha acabat, però el seu impacte continua desplegant-se. Perquè la veritable educació no acaba l’últim dia d’un programa, continua en cada acció, en cada decisió, en cada elecció que fem quan tornem a casa.
