Hi ha un moment molt concret durant els primers dies en una ciutat nova en què encara no saps on comprar pa, però ja reconeixes l’olor dels carrers al matí. Arezzo, una ciutat de la Toscana que la majoria de turistes travessen de camí cap a Florència, és precisament el lloc on els participants del programa ALMA 2.0 estan fent les seves pràctiques. La primera setmana ja ha passat. I tots tres participants parlen de maneres diferents, però en realitat parlen del mateix.
El programa ALMA és una iniciativa de la Unió Europea dirigida a joves d’entre 18 i 29 anys que, per diferents motius, han quedat fora tant del mercat laboral com del sistema educatiu. El programa inclou pràctiques a l’estranger de fins a dos mesos, preparació lingüística, immersió cultural i, sobretot, experiència laboral real dins d’organitzacions del país d’acollida. Per a molts participants, aquesta és la primera experiència estructurada que tenen dins d’un entorn professional, i precisament aquí es troba la lògica del programa: no esperar que una persona estigui "preparada", sinó crear les condicions perquè aquesta preparació aparegui de manera natural. Fundació Catalunya Voluntària coordina la part espanyola del projecte, des del procés de selecció i els mesos de preparació fins a l’acompanyament un cop els participants arriben al destí. El grup actual està especialitzat en monitoratge del lleure, un àmbit que en la pràctica significa observar com les persones utilitzen el seu temps lliure, entendre les necessitats que hi ha darrere i aprendre com les organitzacions socials hi donen resposta. Aquest grup va viatjar a Itàlia al maig i ja està preparat per compartir les seves primeres impressions.
Amar Diaye parla d’Arezzo amb una sorpresa que encara no s’ha refredat. El que més l’impressiona no és l’arquitectura ni les rutes turístiques, sinó alguna cosa molt més difícil d’explicar: el ritme i l’atmosfera d’una ciutat on la gent encara sembla saber simplement estar present amb els altres.
El que més em sorprèn d’Arezzo és la seva autenticitat i la manera com aquí tot es viu amb més calma i proximitat. És una ciutat tranquil·la, però al mateix temps molt viva, on realment pots connectar tant amb la cultura italiana com amb persones de molts països diferents.
Descriu la convivència internacional com una de les millors parts de l’experiència. Viure cada dia amb persones d’altres cultures et transforma d’una manera molt diferent de qualsevol viatge de cap de setmana. També destaca una cosa menys visible, però igualment important: la sensació que hi ha una organització que realment acompanya i no simplement envia les persones a l’estranger i desapareix després.
Des del primer moment em van fer sentir acompanyat i això ha fet que adaptar-me a una nova ciutat i a una nova rutina sigui molt més fàcil.
Adaptar-se a una nova ciutat i a un nou ritme de vida és una feina emocional molt concreta, i tenir suport durant aquest procés importa molt més del que sembla abans de viure-ho.
La Chloé és més breu, i això també té sentit. Hi ha experiències que encara estan massa vives per poder explicar-les en profunditat, i l’únic que queda és dir-les tal com són:
Se’ns estan obrint moltes portes i estem coneixent gent meravellosa que, sens dubte, ens emportarem amb nosaltres per a tota la vida.
No totes les setmanes de la vida mereixen paraules així.
La Lalla Ghizlan Baryala aporta la perspectiva més concreta de totes, perquè per a ella la primera setmana no ha consistit només a adaptar-se a una nova ciutat, sinó en quelcom molt específic que passa dins d'una aula. Fa les pràctiques en un entorn educatiu, treballant en una ludoteca, en un idioma que no és el seu.
Poder dur a terme les pràctiques en un entorn educatiu, en una ludoteca i en una altra llengua, em dona l'oportunitat de desenvolupar tot allò après durant el curs de monitor/a d'oci del programa Alma.
Això és el que significa en la pràctica especialitzar-se en monitoratge del lleure: no com a concepte, sinó com una tarda de dimarts amb nens que no parlen el teu idioma, i la constatació que saps exactament què has de fer de totes maneres.
En Joel parla amb més honestedat que ningú, i potser precisament per això les seves paraules es perceben amb més força. És la seva primera vegada fora d’Espanya, el seu primer vol, i ell mateix reconeix que esperava que gairebé tot fos pitjor, excepte descobrir llocs nous. Esperava més dificultats amb la convivència, amb les pràctiques i amb la barrera de l’idioma a la feina.
Pensava que per la barrera de l’idioma sentiria molta pressió, però tothom ha estat molt amable i jo també m’he sabut espavilar molt millor del que esperava. Sincerament, esperava menys de mi mateix, però durant els mesos previs al viatge em van preparar molt bé i em van ensenyar moltíssimes coses.
Al mateix temps, la part més personal li ha costat més. És una persona per a qui els amics són una part essencial de la vida i la seva absència es nota.
Res no es compara amb casa teva i amb el teu lloc segur.
I tot i així, ja ha creat vincles amb altres participants del programa. Surten junts, van de festa i ja estan planejant viatjar per Itàlia.
Entre aquestes dues frases hi cap tota la primera setmana.
Al final, tres veus i tres distàncies diferents respecte de casa acaben arribant al mateix descobriment: cadascun d’ells ha resultat ser capaç de molt més del que imaginava. Una setmana en una ciutat que sembla no tenir pressa els ha donat l’espai suficient per adonar-se’n.
Gràcies a l’Amar, la Chloé i en Joel per compartir les seves impressions.
Material preparat per Olha Oltarzhevska
