Ja és març, la primavera està a l’aire, els dies són més llargs. Ja han passat quatre mesos del meu projecte CES a la Fundació Catalunya Voluntària, i per a mi és el moment de fer una petita valoració. Llavors, com senta estar a l’estranger, fer un canvi de vida així?
Recordo la primera vegada que vaig parlar del programa Cos Europeu de Solidaritat (abans Servei Voluntari Europeu). Va ser fa més de 10 anys, encara estava a secundària, i en un dels diaris (sí, sí, imprès en paper), vaig escriure una entrevista amb una noia que tornava d’un projecte SVE. L’entrevista va tenir un impacte tan gran en mi i em vaig sentir tan inspirada que vaig buscar a Google el nom de el projecte i vaig buscar organitzacions que estiguessin treballant en aquest camp a la meva ciutat natal, Cracòvia. Va ser així com vaig fer un primer contacte amb gent internacional, voluntaris/es que venien a la meva ciutat. Vaig ser mentora i després assistent de coordinació de projectes. Realment em va encantar treballar en aquest entorn i tenia una visió clara de que algun dia també faria el meu projecte europeu.
Per moltes raons, no va succeir massa ràpid, però finalment, després de més de 10 anys, vaig decidir “ara o mai”. Participar en un projecte CES, tenir aquesta experiència, va ser com reprendre el meu somni no realitzat. Vaig prendre una decisió, tot i no estar 100% segura de si era el moment perfecte per anar. De si era el moment perfecte per deixar a la meva família, els meus amics, la meva feina, el meu gos… De si era el moment perfecte per trencar amb la rutina i ser valenta… No obstant, alguna cosa dins meu em va dir que havia de marxar.
Després de 4 mesos d’estar a Barcelona i ser voluntària a la FCV, realment puc dir-ho, segur que va ser una molt bona decisió. Optar per un voluntariat europeu és ajudar a determinades persones i a una organització en les seves tasques diàries. Depèn de tu, de com de creativa i dedicada vulguis ser. I en realitat pots fer molt: com a voluntari/a, realment tens la llibertat de realitzar diferents projectes que estan a prop del teu cor. Però també hi ha alguna cosa més. El voluntariat t’ajuda a estendre les ales, aprens alguna cosa cada dia, encara que sigui inconscientment. Aprens independència, aprens llenguatge, compromís, gestió de diners. Aprens a funcionar en un entorn diferent.
Finalment, tens l’oportunitat de preguntar-te: Què vindrà després? Qui vull ser? Com vull involucrar-me en la societat?
Crec que el voluntariat pot ajudar-te a adonar-te que tens el poder de canviar el teu entorn. Perquè una vegada que comences a fer projectes socials o culturals i t’adones que és possible, com vols renunciar en el futur? Quan et converteixes en un ciutadà conscient, mai renunciaràs a aquest “poder” que d’alguna manera se’t va atorgar. I aquest poder prové del projecte CES.
Desitjo que aquest poder romangui amb tots els voluntaris/es i amb mi també. Espero tenir una motivació constant per fer alguna cosa no només per mi, sinó també per altres persones. Vull ser sensible als problemes d’altres persones, animals i medi ambient, tot i que és molt fàcil tornar-se indiferent. I, per descomptat, no podem salvar el món. Però podem salvar persones individuals, vides i històries. Així que fem-ho!