Hola!!!
El meu nom és Rebecca. Això és el que sóc capaç de dir i escriure en català, per tant, seguiré escrivint en anglès per compartir una visió general de la meva SVE-Servei Voluntari Europeu a Barcelona amb la Fundació Catalunya Voluntària.
El meu nom és Rebecca i jo sóc d’Armènia: un petit muntanyós país a la cruïlla entre Est i l’Oest; es troba al sud del Caucas. Per tant, com Armènia, no és un membre o candidat membre de la UE, es requereix un procediment llarg a completar, per poder obtenir un visat amb la intenció de viatjar a Espanya (Catalunya). Amb aquesta finalitat, abans de la meva partida a Barcelona, vaig viatjar a Moscou per demanar un visat al consolat espanyol. Un document no apareixia ni el trobàvem i, 
el meu vol cap a Barcelona, ja estava reservat. Me’n vaig anar de Rússia sense aconseguir un visat nacional espanyol i vaig arribar a Barcelona amb un visat Schengen vàlid de 5 dies i l’esperança de romandre durant 9 mesos.
Vaig arribar per conèixer l’oficina i els membres del personal de la Fundació. Encara que la visita va ser curta… va ser, però, molt emocionant. Havia de viatjar de tornada a obtenir un visat. L’única opció possible era aconseguir un visat Schengen de 90 dies, que obtindria de l’Ambaixada de Lituània a Armènia.
Així que, finalment, amb el nou visat de 90 dies, vaig arribar a Barcelona. La primera setmana va transcórrer a Vilanova i la Geltrú i la meva feina consistia en ser una persona de suport / ponent, en el curs de ToT “Understanding and Working with Conflicts” Vol.4.
El projecte SVE anava bé, amb tasques interessants: recopilació d’informes i encarregada dels preparatius per al proper Curs de Capacitació: “Voluntaris per la Pau”. No obstant això, per descomptat, alguna cosa havia de passar, no va ser un gran problema, 
però va resultar relativament impactant. Crec, que ja ho han endevinat: problemes relacionats amb el visat.
Després de moltes visites a la policia per prolongar la meva estada a Barcelona, no ho vaig aconseguir. Així que, va arribar el moment de recollir les coses, empacar l’equipatge i tornar a Armènia per ser emesa amb un nou visat.
Ara sóc a Barcelona i el treball a l’oficina es dóna en un ambient constructiu. No obstant, això no és tot: hi ha una altra vida més enllà de la feina d’oficina. Per primera vegada a Barcelona, he après a tenir una responsabilitat suprema i plena sobre mi mateixa i les meves accions; ha de desenvolupar més la tolerància i el respecte cap als altres, independentment de la seva raça, gènere, i conviccions. A banda dels nous canvis a un nivell emocional, vaig aprendre el que és IKEA i que es pot trobar mobiliari realment còmode. Podria ser útil quan un dia posseeix un bonic apartament a Barcelona. M’estic acostumant a besar a la gent dues vegades quan els conec, 
vaig arribar a conèixer una saborosa cuina local i deliciosa; he participat en un carnaval a Vilanova, amb carrers plens de: dolços, bona música, balls i alegria sense fi; he vist un partit de futbol meravellós entre el FC Barcelona i Villanovianos al Camp Nou. Tot i així, no he après encara ni català ni espanyol. No sóc capaç de comunicar-me correctament ni escriure. Però… Prometo que el meu proper post no serà en anglès.
Rebecca
El proyecto SVE iba bien, con tareas interesantes: recopilación de informes y encargada de los preparativos para el próximo Curso de Capacitación: “Voluntarios por la Paz”. Sin embargo, por supuesto, algo tenía que pasar, no fue un gran problema, pero resultó relativamente impactante. Creo, que ya lo han adivinado: problemas relacionados con el visado.
I am getting used to kiss people twice once you meet them, got to know a tasty and delicious local cuisine; participated in a carnival in Vilanova with streets full of: candies, nice music, dances and endless joy and happiness; watched a marvelous football match between FC Barcelona and Villanovans at Camp Nou. Alongside with all, I did not learn either Catalan or Spanish very well to be able to communicate and write, but… I promise my next post will not be in English.