Avui fa exactament dues setmanes que vaig empacar les meves coses i vaig començar una nova vida a l’assolellada Barcelona.
Quines són les meves impressions de la ciutat, de les obres mestres de Gaudí, del vent càlid del mar i de ser voluntària a la FCV?
A l’hora de deixar la meva feina a Moscou i convertir-me en voluntària vaig intentar no posar-me massa expectatives. Si mai has canviat de feina, saps que el primer és tornar a ser estudiant; llegir, estudiar, absorbir, per així construir la base sobre la qual treballar, a partir de tota la informació nova. Estudies la història dels projectes i t’uneixes a la cultura organitzativa ia la vida a l’oficina. Durant aquest període cada dia és ple d’informació nova i els dies passen volant al doble (o triple) de velocitat. Ni el castellà ni el català no són els meus idiomes nadius.
A aquesta velocitat és molt important no cansar-se, donar-se temps per posar la informació al cap a l’ordre correcte i captar tots els detalls i significats importants. Fa molt de temps que no llegeixo tants memoràndums, descripcions de projectes i resultats. Vaig posar al cap les activitats de FCV, els seus objectius prioritaris, conceptes i termes nous. Com que la seva activitat principal està relacionada amb l’aprenentatge, començar amb entendre el tipus d’aprenentatge que ofereix la FCV era el pas lògic. Ja puc dir que m’agrada absorbir aquesta experiència creada i acumulada pels meus col·legues.
És impossible no esmentar l’equip. Cada dia m’inspiren, en tractar-se d’un grup de persones divers, erudit i experimentat. Em sorprèn quan poden fer i quanta energia tenen. Treballar amb ells és una motivació increïble per fer aquelles coses que em facin millor com a persona. Amb el seu exemple, crec amb tot el meu cor que el mar pot arribar fins als genolls! Els resultats de cada projecte ressonen internament, generen idees i suggeriments nous i et fan avançar en el desig de brindar ajuda l’organització.
Vull assenyalar que el voluntariat està indissolublement lligat a la vida de la societat, amb els seus objectius i orientacions, amb la vida de la ciutat i el ritme. És una anàlisi contínua de metes, problemes i resultats. Què és l’important? Què cerca la societat civil catalana? On cal més ajuda? Per això, considero que conèixer Barcelona i els seus habitants és una etapa crítica d’immersió en les meves tasques com a voluntària.
Vaig començar a conèixer la ciutat de la millor manera possible: participant en la Marató de Barcelona. Si m’agrada explorar la ciutat amb una cursa matutina, aquí vaig tenir la sort de veure gairebé tota la ciutat en la seva versió més dinàmica fent tot el recorregut de la marató, per mi una festa tan important o més que el meu aniversari, i també una oportunitat per conèixer els vilatans, veure com tota la ciutat surt a donar suport als corredors i forma part d’aquest esdeveniment. Vaig veure una Barcelona acolorida, brillant, magnètica, com un riu humà de milers de persones, alegres, fortes i impetuoses. Vaig poder córrer pel cor mateix de la ciutat, impulsada pel rugit del suport de la gent i viure una de les millors experiències de l’any. Aquestes són les emocions que només es poden sentir aquí.
Si mai t’has dit a tu mateixa “Soc una corredora de marató”, eixugant-te les llàgrimes de felicitat a la línia de meta, llavors és que no has descobert encara un lloc molt especial al teu cor. A prop del Fòrum, vaig conèixer la Nike Box, un espai únic per a l’esport, la creativitat i el suport mutu, on pots triar qualsevol entrenament i emprendre el teu camí cap a noves metes esportives, des d’una marató fins a carreres en grup amb un entrenador ( gratuït si estàs registrada a l’aplicació).
Després de córrer una marató i entrenar al Nike Box, el meu cos volia ficar-se al llit, però vaig decidir que era hora de veure què hi havia al voltant de Barcelona, i com que una de les meves formes favorites de viatjar és la bicicleta, vaig pujar a una vella bicicleta de carretera, que em va regalar el propietari de l’apartament, per arribar fins a Montserrat, malgrat les cames cansades.
Si penseu anar-hi amb bicicleta, prepareu-vos per pujades difícils, descensos costeruts i vistes increïbles! Amb temps per seguir el camí i mirar al voltant, vaig fer tota ruta des de Barcelona, uns 60 km, anada i tornada, i va ser genial!
Què més he aconseguit fer en aquestes dues setmanes?
- M’he cremat pel sol, perquè és impossible evitar córrer davant del mar.
- Jugo a futbol amb un equip del barri (gràcies al propietari del meu pis, que em recorda que dijous és dia d’entrenament). Espero que les meves botes de futbol arribin aviat des de Moscou.
- He après a anar amb escúter, comprat verdures; rebut una síndria de regal del fruiter (qui va ensenyar-me unes paraules en pakistanès); he conegut la zona de l’Estadi Olímpic, vist la posta de sol darrere dels turons, dibuixat els meus primers esbossos, après a cuinar barbacoa i la veritable paella espanyola.
- M’he acostumat al crit agut dels lloros des del mandariner, quan no estan atrapant flors de cirerer i de pomera; vist clarejar a la platja i caminat més de 150 km.
Per descomptat, estar lluny de casa i dels teus amics és difícil, però, en estar envoltada de col·legues, estic segura que no estaré ni trista ni avorrida en els propers més d’onze mesos que estic aquí a Barcelona fent el meu projecte.
Kate
El projecte ‘Volunteering for Peace’ compta amb el suport del programa Cos Europeu de la Solidaritat de la Comissió Europea.