Kosovo (o Kosova) és un país jove, ple de contrastos i reminiscències a moltes civilitzacions que han passat per aquí, però, amb una llengua molt antiga: l’albanès.
Hi ha albanesos i albaneses de Kosovo, d’Albània, de Macedònia del Nord, de Sèrbia, de Bòsnia Hercegovina, de Montenegro. Molts comparteixen una història sota una mateixa bandera de dos àligues que veuen el món des d’un cel vermell; moltes ètnies diferents amb una mateixa cultura lingüística. Les persones amb qui vaig tenir el plaer de compartir temps i espai tenien unes característiques comuns: van ser molt acollidores, hospitalàries, curioses, alegres, amables i solidàries.
En el meu cas, el viatge va ser molt enriquidor a nivell cultural i humà, ja que era l’única que no parlava albanès i no era dels Balcans, però he de dir que em va encantar, sobretot perquè, a part d’aprendre una mica d’albanès (com ‘Faleminderit’= gràcies) en vaig poder tenir una immersió total a la cultura, les arrels, les danses i la música, els seus dolços (tenen un pastís que es diu “tres leches”, així en castellà, boníssim), les tradicions i la manera de veure el món.
He de dir que em va sorprendre, tot i que encara continua sent un tema delicat, el curs ambicionava a poder presenciar iniciatives de processos de reconciliació i de justícia restaurativa a través d’eines digitals, i va ser dur, tenir debats sobre temes com la sobirania de la terra, el patiment heretat per les experiències viscudes en aquesta terra i les memòries que va deixar una guerra sense poder parlar el mateix idioma.
Moltes històries de vida i persones amb ganes de conèixer i compartir se’m van acostar, em van acollir i vam poder crear conjuntament un projecte de digitalització, amb eines perquè les noves generacions estiguin més connectades i puguin mirar el passat amb altres ulls, per així, poder acceptar el que va passar sense que sigui una càrrega, mirant al futur amb serenitat i esperança.
Un futur on els Balcans estiguin més connectats entre si i puguin crear conjuntament iniciatives de canvi positiu pels seus habitants.
Em vaig adonar que els joves dels Balcans tenen ganes de créixer, aportar, molta curiositat pel món i molta preparació per escriure noves narratives en aquest present que cada cop està més carregat de futur.
Anna
El curs de formació ‘Optimus Youth’, acollit per l’entitat Lens Kosovo a Peja (Kosovo) va tenir lloc del 25 d’agost al 2 de setembre del 2022, en el marc de les accions de formació per a treballadors juvenils del projecte KA2 ‘Transformers- the Age of Youth’, el principal objectiu del qual és la creació de noves eines digitals i educatives per afavorir la coexistència pacífica i la reconciliació.
Activitat realitzada amb el suport del programa Erasmus+ de la Comissió Europea, en associació amb la Fundació Catalunya Voluntària i entitats juvenils i no governamentals de Kosovo, Albània, Croàcia, Polònia, Macedònia del Nord, Sèrbia i Lituània.
