Després d’un mes de la tornada és moment de mirar enrere per reviure allò que va ser una experiència genial, el curs de formació per a formadors organitzat per la xarxa UNOY al que vaig participar gràcies a la Fundació Catalunya Voluntària.
El curs, enfocat per a joves formadors de procedències tan diverses com Macedònia, França, Irlanda, Anglaterra, Índia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Finlàndia, Holanda, Síria, Geòrgia, Bèlgica,… va ser un fenomen extraordinari per al compartir d’experiències en l’àmbit de l’Educació per a la Pau i la transformació de conflictes, i amb la temàtica de fons del canvi de discurs (Transforming narratives).
Prèviament a la setmana que vam viure a la Haia –context idoni per a tractar temes de Pau- vam participar en una formació online que ens va anar situant en els conceptes bàsics i ja vam començar a treballar per equips en diferents activitats a través de 5 mòduls teòrics.
Un cop tots reunits a Holanda i després de les degudes presentacions, vam haver de situar-nos tots a la mateixa pàgina en termes de pau/conflicte/violència, etc. Venint tots d’àmbits diversos i contextos allunyats, així com en experiència en l’ús d’eines d’educació no formal va ser interessant veure el punt de vista que tothom hi va aportar.
A través dels 7 dies de curs vam poder aprofundir en la resolució 2250 del Consell de Seguretat de la ONU, motiu pel qual la xarxa internacional d’associacions que treballen per a la pau UNOY havia dissenyat aquest curs, fent-nos a tots més coneixedors del marc legal en el que podem cabre com a constructors de pau. Vam parlar de tècniques de formació compartint les que cadascú aplicàvem a les nostres organitzacions, vam parlar de valors, d’estereotips, de dificultats a l’hora de facilitar grups, de tool-kits, i de mil coses més.
El curs també ens va donar l’oportunitat de posar en pràctica tot allò que volíem compartir amb els companys; organitzant una micro-formació per a nosaltres mateixes (laboratory practice) enfocada en l’ús de les narratives o històries personals en la transformació de conflictes, així com l’apropament entre organitzacions. A part del fet de poder liderar totes alguna sessió, el feedback dels altres participants penso que va ser clau per a una millora a l’hora de ser formadora.
Tots aquests processos van ser guiats i tutelats per dos formadors joves amb molta experiència que ens van cuidar emocionalment durant tot el projecte, així com els membres d’UNOY tant com a coordinació i logística com la presa de notes per al recull de contingut. Penso que la seva professionalitat va ser clau per a l’èxit del curs.
I finalment, queda el ‘i ara, què?’, doncs ara toca seguir treballant amb l’avantatge de tenir dues oportunitats precioses: poder treballar amb xarxa amb organitzacions d’arreu del món liderades per els que van convertir-se en amics (en àmbits tan amplis com gestió de conflictes armats, investigació de processos de pau, acompanyament a refugiades, treball per a l’empoderament de dones, i altres) i l’obligació de fer un retorn pràctic del que vam treballar. Això es materialitza en una formació que cadascun dels participants hem de realitzar al nostre entorn, amb qualsevol format i de contingut flexible, per tal de convertir-nos verament en altaveus de la feina que es fa arreu del món.
Perquè per a mi aquest curs ha estat una transformació que vull aplicar al meu entorn, fent ressò de la feina que fan milers de joves per a canviar el món cada dia des de les seves realitats. Per això seguirem treballant, perquè -com vaig sentir ara fa molt temps dir- ho fem perquè sabem que un món nou no és només possible sinó que ja existeix.
Neus Rosell