El 26 de setembre la FCV va participar en la trobada per l’intercanvi de bones pràctiques en matèria de cooperació internacional organitzada per l’Institut Català Internacional per la Pau-ICIP, a la Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, dedicada als sistemes per a la posada en pràctica dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i, més concretament, al seu objectiu número 16, que parla de ‘promoure societats justes, pacífiques i inclusives’ i el 17, que parla de ‘revitalitzar l’ aliança global pel desenvolupament sostenible’.
Els màxims responsables de les agències governamentals de cooperació internacional de Múrcia, Castella la Manxa, Comunitat Valenciana, Cantàbria, Canàries i Catalunya, juntament amb el director de l’Oficina de l’Alt Comissionat per l’agenda 2030 del Govern espanyol, i experts, de la Fundació CIDOB (Barcelona) i de l’Institut Universitari de Desenvolupament i Cooperació (Madrid) van compartir informació sobre els programes que realitzen, els reptes que es troben per fer transversal els esforços dels respectius governs, internament, per coordinar-se amb les autoritats locals i entre regionals, estatals, europees i internacionals, així com el paper que juguen els mateixos ODS en la configuració de les polítiques públiques de cooperació internacional i fins quin punt exigeixen la realització de canvis i nous esforços de sensibilització, educació, avaluació i gestió.
En la trobada també van participar directius de l’ICIP, de l’Agència Catalana de Cooperació internacional i representants de la societat civil, com, per exemple, ACNUR, i de l’administració pública, com, per exemple, la responsable de l’Oficina d’Europa i d’Estratègia internacional de la Diputació de Barcelona.
En un ambient distès, arran del petit nombre de participants, Lluc Martí, coordinador del programa ‘Clam per la Pau’ va realitzar 3 breus contribucions al debat, responent a una de les preguntes llançades a la taula, sobre com eliminar les diferents formes de violència, remarcant la necessitat de prioritzar i assumir responsabilitats per treure la violència i l’assetjament dels centres educatius i esmentant la utilitat i rellevància de tot un conjunt de coneixements de l’educació per la pau que, tot i la seva absència de l’educació formal/reglada, són vàlids per prevenir i lluitar en contra de les diferents formes de violència, com són els coneixements sobre la transformació de conflictes o la comunicació no-violenta.
En relació a un dels grans reptes per assolir resultats rellevants en les fites globals que marquen els ODS, com és la participació, per tal que augmenti el nombre de persones joves que participen (així com la qualitat de la seva participació i la diversitat de persones que participen) en activitats de sensibilització, solidàries, transformadores en tots els temes dels quals s’ocupen els ODS, davant del paradigma actual, que consisteix en dedicar pràcticament tots els esforços matèria educatius en oferir uns coneixements teòrics (en matèries com ’educació per a la ciutadania’ o bé en els estudis universitaris i de grau).
El suggeriment va ser canviar i, enlloc de parlar d’’educar per participar’, parlar de ‘participar per formar-se’, atès que la necessitat no està tant en tenir les competències (coneixements) necessaris per participar, sinó en tenir l’interés, la motivació i l’oportunitat per a fer-ho, assolint resultats concrets, el que, en la nostra opinió, és molt més eficaç i coherent amb la realitat i molt més útil per avençar en els ODS amb una major participació del conjunt de la societat.