És difícil explicar la meva experiència personal a Bytów. Vaig arribar a Polònia el primer dia d’octubre i des de llavors no m’he parat de sorprendre. Bytów és una vil·la al nord de Polònia, gairebé a la costa del Bàltic, i a dues hores de la famosa ciutat coneguda com a Trójmiasto – Gdánsk-Sopot-Gdynia (Triple-ciutat).
Bytów és una població d’uns setze mil habitants situada a la zona independent coneguda com a Kashubia. Aquesta zona de Polònia es caracteritza per tenir la seva pròpia llengua, la seva pròpia identitat, la seva cultura i les seves pròpies costums. Parlen el Kashubi, tenen unes costums poc actuals, ja que ells mateixos es consideren la comunitat més catòlica, tradicional i conservadora de Polònia.
No podria trobar dues paraules més adients per definir la meva situació personal actualment, com són, resiliència i solitud.
Resiliència: visc en un país poc acostumat a la immigració i, per aquest motiu, poc obert a la diversitat. Des de que sóc aquí he intentat de manera plàcida i emotiva ser positiu i intentar treure aquell optimisme que portem a sobre i que a vegades no en som conscients per poder gaudir al màxim d’aquesta gran experiència. Davant la cruesa d’una tardor i un hivern que no són gens agradables m’he posat a prova en una societat tancada, molt religiosa i poca oberta.
Solitud: sóc l’únic voluntari d’aquest poble. Fer amics no ha estat fàcil, tot i que ara en tinc quatre i estem molt units. Des del principi fins a mitjans de gener va ser dur, però a la vegada positiu. Viure sol i no poder tenir ningú amb qui comunicar-te no és fàcil però, al estar sol, adquireixes coneixements i experiències que potser mai haguessis pensat poder experimentar. Més enllà de tot, aquesta experiència m’ha ajudat a ser fort i per sobre de tot a valorar-me i a respectar-me.
Durant aquest temps la meva tasca ha estat la següent:
- En aquesta petita ciutat, plena d’un gran llegat històric, hi ha un castell Teutònic. Doncs bé, he treballat a l’Oficina d’Informació Turística traduint els llibres i tríptics informatius de l’anglès al castellà i al català;
- D’altra banda, he portat a terme un projecte creat per mi sobre el coneixement de la cultura espanyola i Catalana. Ensenyo Llengua Castellana i un cop cada quinze dies faig tallers sobre literatura, tant castellana com catalana;
- Actualment, començaré amb els cursos de cuina Mediterrània.
Aquestes activitats han estat molt ben acollides i acceptades pel poble. Estic molt content per haver pogut tenir la oportunitat d’ensenyar la meva cultura i de poder obrir-los a noves mentalitats i maneres d’entendre les coses.
Considero que aquesta experiència té un gran rerefons molt positiu i ens ensenya en tot moment. Ens posa a prova emocionalment i, a la vegada, ensenya una cosa molt important: caminar sol és positiu, sempre i quan es tingui confiança en un mateix.
A l’octubre farà un any que estaré aquí i que, si tot va bé, donaré per acabada aquesta etapa que dia rere dia m’està ensenyant moltes coses fins ara desconegudes per mi.
Abans d’acabar, però, m’agradaria poder donar un gran consell a aquelles persones que vulguin formar part d’aquest voluntariat. És un projecte no apte per a totes les personalitats ni per a totes les edats. El recomano profundament però, i d’una cosa n’estic completament segur: quan s’acaba es torna a casa completament diferent i renovat.
Marcel.