Ahoj!
Aquí van algunes reflexions fetes enmig d’una setmana super calenta a Croàcia, plena de coses per endreçar en el tercer Campament d’Estiu que estic en aquest any del Servei Voluntari Europeu.
Aquest programa té un ampli abast de possibilitats. Quan afirmo això, vull abans de res referir-me a la varietat de perfils que conseqüentment poden inscriure’s i viure aquesta experiència tan enriquidora.
Jo convisc i vaig tenir l’oportunitat de conèixer, en les trobades promogudes en la formació a l’arribada i en l’avaluació intermitja pel programa Erasmus Plus, voluntaris amb backgrounds i interessos molt diferents.
Fins ara, he treballant a SVC amb nens al centre que tenim allà per rebre’ls, ajudant a l’equip amb la preparació de materials per a la decoració d’esdeveniments amb públics i temàtiques específiques, i els últims mesos, he estat més involucrada amb les classes de castellà per a adults principiants.
Segons la meva experiència com a integrant de projectes i estudiant, aquestes singularitats que són recurrents en projectes que engloben perfils que van dels 18 als 30 anys, han de ser reconegudes i aprofitades de la millor manera que sigui possible.
Per exemple, una persona amb 18, 19 anys d’edat que creixi en un país com Alemanya, on sortir de casa d’hora i viure un intercanvi internacional és una experiència recurrent entre els joves, afronta un Servei Voluntari Europeu amb ulls diferents d’aquells que, generalment més grans, creixem en països amb contextos socials o econòmics menys favorables i que marxen de casa seva amb la desafiant esperança de no tornar.
Per a mi aquestes característiques que em semblen comunes a certs perfils, han de ser encarades en els processos d’acollida amb les complexitats que són característiques. Tasca que, fins al moment que escric aquestes breus reflexions, no em sembla que estigui sent considerada en els moments de trobades del cicle d’acompanyament i poc menys aconseguida en els processos de selecció.
Moltes gràcies,
Eucástila.