El dilluns dia 6 de novembre a les 06:10 del matí el grup espanyol va sortir de l’aeroport del Prat en direcció Cracòvia fent escala per Liverpool. Els països participants d’aquest Youth Exchange eren; Catalunya, Portugal, República Txeca, Itàlia, Geòrgia i Polònia, el país hoste. Ens vam allotjar en un hostal a Katowice, una ciutat amb més de 300.000 habitants que es trobava a una hora de Cracòvia.
Cada nit, un dels països feia la seva nit cultural on ens mostraven vídeos, balls i moltes més tradicions de la seva terra. Sovint, amb els balls, ens feien una petita demostració i després tots plegats dansàvem. Sempre es feia una presentació del país i un Kahoot i cal dir que Espanya érem molt competitius així que, sempre quedàvem al pòdium, demostrant els nostres coneixements tot i que no tots els països fossin veïns, un orgull per nosaltres cal dir. Durant el dia el país responsable havia de realitzar diferents “energizers” per tal de guanyar energies després d’esmorzar, de dinar i dels coffee breaks. S’acostumava a fer jocs tradicionals de cada indret i molts cops ens trobàvem que els jocs que nosaltres consideràvem de la nostra terra únicament, a altres països també es feien.
Després de les presentacions dels països es tastava els menjars i beures típics i nosaltres vam fer una truita de patates per 40 persones que, tot i que ens va costar a causa de la seva dimensió, estava deliciosa i juntament amb olives, torrons, embotits, galetes, calimotxo, i sardanes, estic segura que vam deixar la nostra petjada al cor de tots els altres països.
Cada dia dúiem a terme activitats relacionades amb la intraprenedoria, vam fer dues xarrades, una presencial i un altre virtual on ens explicaven la importància de ser emprenedor, però que era una cosa que no tothom podia fer. L’emprenedor que va venir a fer-nos la primera xarrada ens va explicar el seu cas, la seva primera empresa va anar a la fallida per tal de no saber prioritzar i per no voler invertir en coses que ell no considerava importants. Ens va explicar que s’ha de tenir en compte, l’important que és el màrqueting, saber el públic al qual et dirigeixes, saber si al mercat hi ha més empreses que estan oferint el mateix servei que tu i que en cas que n’hi hagi, que és el que et farà diferenciar. L’altra conferència ens explicava la importància de seguir els nostres somnis ara que som joves per tal de poder arribar als nostres objectius en un futur, saber dirigir la nostra carrera de manera sabia. En tot moment hi havia interaccions de part nostra el qual va fer que fos molt més entretingut i no només un monòleg, podies notar com a la gent realment els hi interessava el tema i volien aprofundir.
Al llarg del youth exchange, teníem uns grups amb membres de cadascun dels països i vam crear una empresa, teníem llibertat total per triar els temes així que van sortir coses molt variades, des d’agències de viatges fins a fast food a discoteques o apps per ajudar-te a escollir la roba que pots portar. Idees realment molt innovadores que sorprenien i et feien pensar com no s’havien creat abans.
Amb aquests mateixos equips fèiem activitats per guanyar confiança i conèixer-nos més entre nosaltres; construir una torre com més alta i estable possible amb cinc fulls de paper i deu espaguetis, un faishon show amb material molt limitat. Tothom era molt competitiu i volia guanyar, entre els equips tothom es donava suport i s’ajudaven entre si. Un dels objectius d’aquests equips, era definir quin paper empresarial desenvolupàvem cadascun de nosaltres, qui era el CEO, el que tenia un paper més de supervisor…
Tot plegat ho definiria com una experiència que sempre t’aporta nous coneixements sobre cultures d’altres indrets, estàs convivint amb quasi quaranta persones durant una setmana, sortint de festa a les nits i aprenent junts cada matí. Es converteixen en la teva família de manera temporal, els hi agafes afecte i desitges que s’allarguessin els dies una mica més per poder gaudir la seva companyia. Els comiats mai són fàcils així que hi va haver plors al llarg del dia, però si alguna cosa sabem segur, és que ara tenim uns amics que ens obriran les portes de casa seva a cada un d’aquests països.
