“Algún día todo tendrá sentido. Así que, por ahora, ríete ante la confusión, sonríe a través de las lágrimas y síguete recordando que todo pasa por una razón”.
Quan un dia de manera inesperada t’arriba un correu electrònic on se t’informa que el dia 26 de novembre marxes a Porto fins l’ú de desembre a un TC sobre el poder de l’educació no formal, sents dins teu una alegria immensa per poder descobrir un altre país, i així, viure una experiència curta per intensa. Això és precisament el que vaig viure a Portugal durant menys d’una setmana i que em va deixar un gust a boca més que dolç i més que delicat.
ARCOS DE VALDAVEZ
Aquesta petita població al nord de Portugal i a dues hores de Santiago de Compostel·la, va ser el lloc escollit per fer-hi aquest emotiu TC envoltats de natura, pluja cada dia, humitat per parar un tren, on certament em va recordar al mar Barceloní i un ambient calmat, agradable, relaxat i molt distès que em va deixar amb l’esquena nova.
POWER OF NON FORMAL EDUCATION AT IBERIAN LEVEL
‘Por favor, cortarlo como a mi me gusta-
¿Cómo?
‘Si, un corte sencillo a la parte elegante, Gracias.-‘
Aquest fascinant TC que ens va dur durant sis a visitar als nostres veïns Lusans, tenia com a objectiu principal formar-nos en l’àmbit de l’educació no formal, i com aquesta, ens pot donar idees a l’hora implementar aquestes tècniques per a joves, alumnes de totes les edats i també en cursos, en cas de ser-ne organitzadors. Una setmana plena de sorpreses on aquell aire i atmosfera imprevisible i de pèrdua era més que visible. Un curs enfocat a fer-nos pensar i també a fer d’investigadors com una novel·la d’Agatha Christie fins a arribar a l’objectiu que els facilitadors ens tenien preparats. És d’aquells cursos que et deixen un molt gust a boca i que no saps perquè, però, el tornaries a repetir.
Mitjançant activitats molt participatives on tots érem un sol equip i on el pensament i l’estructura col·lectiva era imprescindible i necessària per portar a terme totes les tasques.
Crear ciutats, parlar sobre política de manera oberta, respectuosa, fer jocs de paraules, interactuar els uns amb els altres i crear jocs van ser una de les activitats més aplaudides.
Durant aquella setmana d’una manera molt elegant i aparentment senzills com els vestits d’estiu de Chanel, ens van portar a veure una part de l’educació no formal que potser fins ara no hi havia caigut, i que, considero molt necessària per poder extreure el màxim dels seus alumnes.
Al final de la setmana, com un màgic equip, vàrem acabar tota aquest escena tant fabulosa viscuda amb un brindis de Rioja negre per recordar que d’alguna manera, és, en el fons, la felicitat i la tranquil·litat el que ens fa viure.
Un ‘Cum laude’ als organitzadors.