El curs de formació Laboratory Training: Designing learning for Peace Education va ser una oportunitat molt especial per al desenvolupament de processos de disseny pràctics en torn a l’educació per la Pau. La formació, que va durar 5 mesos i diversos mòduls (online i presencials) va ser una experiència molt enriquidora i potent que va girar al voltant d’un manual que s’havia fet anteriorment però calia posar en pràctica.
El grup de treball estava format per 24 participants, comptant amb procedències de fins a 7 països, fet que va donar una àmplia varietat d’experiències i un ric ventall d’àmbits professionals. A més a més de l’intercanvi cultural penso que és molt interessant treballar amb persones amb diferent experiència i recorregut, i més si són d’altres parts del món, perquè dóna una perspectiva molt valorable.
El primer bloc (3 mòduls online impartits durant l’agost), va servir per començar a treballar amb la base teòrica del curs, enfocat en la clarificació de termes com pau–violència, conflicte, resolució i transformació de conflictes, educació formal vs. no formal, mecanismes de construcció de pau, etc. La part teòrica sembla que s’hagi de fer més feixuga, però la facilitació que en van fer els formadors ho va fer més amè i interessant, ja que el treball en línia es feia en materials com textos, vídeo-conferències i altres recursos.
Un cop fet aquest treball vam arribar al bloc 2 on la formació era presencial durant una setmana a Kobuleti, Geòrgia. L’experiència va ser immillorable i vam aprendre moltíssim en relació a l’aplicació de noves metodologies per al treball d’Educació per la Pau. Les sessions, d’hora i mitja i amb pauses entre elles, sempre es feien interessants tot i que és cert que al final del dia totes i tots estàvem rendits. Tant els formadors com els organitzadors locals van estar completament a l’altura de les meves expectatives i van ser uns dies molt xulos, on vam establir vincles que es mantindran vius durant molt de temps.
Tornats a casa després d’aquest setembre tant intens vam encarar el bloc 3, una altra formació online amb 3 mòduls més on l’objectiu era la preparació de la segona part presencial del curs de formació. És a dir, que quan ens tornéssim a trobar al desembre nosaltres els participants canviaríem de rol i passaríem a ser formadors. D’aquesta manera, posant en pràctica tots els continguts treballats abans, podríem ser més concrets en els aprenentatges fets i tindríem una experiència més completa. Aquells dos mesos van servir per a preparar-nos tant en contingut com en organització i planificació del curs per parelles dins de dos grups de treball més genèrics; l’Educació per la Construcció de Pau (Peacebuilding) i l’Educació per a la Vivència de la Pau (Peaceliving), amb una temàtica compartida per a tots que era els processos de radicalització i extremisme.
El quart i últim bloc es va donar a Rustavi, una altra ciutat de
Geòrgia, durant una setmana. Allà vam desenvolupar les sessions que havíem estat preparant i vam tenir el retorn i avaluació de la resta de companys. L’experiència va ser molt interessant i alhora un repte, ja que molta gent del grup no tenia experiència en facilitació de grups. Tot i això, les sessions van fer-se amenes i vam aprendre un munt tant a nivell més conceptual com dinàmiques i exercicis a posar en pràctica. A nivell personal, per a mi va suposar també un reforç de totes aquelles relacions que portàvem cultivant des del setembre, ara fent-les més fortes i profundes.
Tot plegat un bon còctel que ara s’haurà de pair i començar a pensar estratègies d’aplicació, ja que amb l’experiència adquirida ara venen moltes ganes de treballar a casa i en xarxa amb altres entitats en projectes concrets. Els tres participants catalans que vam formar-ne part som un equip molt bonic que venim amb les piles carregades i amb el convenciment que l’Educació per a la Pau és una realitat aplicable i imprescindible.
Neus Rosell.