When we set out on our trip to Sicily, we asked ourselves “How beautiful is the island going to be?” or, as one of us said, “How are people going to welcome us?”. Of course, more than one of us has some kind of basic knowledge about the island: some about pizza, pasta and cannoli, others about the amazing beaches, and someone a bit nervous, uneasy and confused about “Sicilian mafia”.

ye_my-home-is-your-home-1When we landed in Palermo we were very excited and we wanted to make the most out of a trip that, without any doubt, was going to leave a mark on us for the rest of our lives. Our stay there, in Gibellina, was going to last ten day, which sometimes would seem endless but that, for the most part, would motivate us to wanting to stay there forever.

There were 30 of us, from Bulgaria, Armenia, Greece, Portugal, central Africa and South America… in short, more than 20 different nationalities. So you can imagine how much we were able to learn about other countries.

During the exchange people exchanged their moving stories, as well as the spine-chilling realities some of the participants had to live. Imagine a 12-year-old girl who runs from her home because social norms force her into marrying a man much older than her, a man in his 30ies. She escaped from the sad role that is imposed upon girls in that country, which adds to the misery, insecurity, violence and never-ending conflicts which she, and many others, need to run away from. ye_my-home-is-your-home-3We got a vague idea to what had to live those young people, who has our same age. But, no matter how much we tried, it’s very difficult to be able to imagine a reality so different from the one the majority of us lives… we, who are the lucky ones.

This project enabled us to know the history of the immigrants, the difficulties they meet in the hosting country, the migratory policies of the EU, and the possible solutions to migration. It made us realize that we need to demand our politicians take efficient measures in order to give immediate support, to redistribute the migrants in Europe and to regulate their situation. In addition, we saw how we can contribute to their integration, among many other things.

ye_my-home-is-your-home-4Beyond the formal and educational side of the project and the displease some of us felt when hearing the reality of what immigrants and refugees who were there with us went through, we have to highlight also the good moments of joy, dance and games. The incessant and deep conversations, the nights without sleep because, as we said before, we wanted to enjoy and make the most out of everything with people who felt like lifelong friends, rather than new ones. It didn’t matter where we were from or to which social class we belonged: it was definitely the reflexion of the plurality, diversity, tolerance, respect, mutual help and happiness that we wish for Europe and the rest of the world.

Said y Sara

Cuando emprendimos el viaje a Sicilia nos preguntamos “¿Cuánto hermosa será la isla?” o, como decía uno de nosotros, “¿Cómo nos recibirá la gente?”. Es cierto que más de uno contaba con cierta base cultural de la isla, unos la pizza, la pasta, o los cannoli, otros las maravillosas playas y, algún que otro, con cierta intranquilidad y nerviosismo, aquel embrollo de la “mafia siciliana”.

ye_my-home-is-your-home-1Aterrizamos en Palermo con ganas de disfrutar al máximo del viaje, que sin duda alguna, iba a marcarnos para el resto de nuestras vidas. La estancia allí, en Gibellina, iba a durar diez días, que en algún que otro momento podían parecer eternos, aunque en otros, la mayoría, impelían el deseo de querer quedarse allí para siempre.

Éramos treinta participantes, unos de Bulgaria, otros de Armenia, de Grecia, de Portugal, de África central, algún que otro de Sudamérica… En definitiva, más de veinte nacionalidades diferentes. Así que imagínense lo mucho que hemos llegado a aprender de los otros países.

En el intercambio se han contado desde historias emocionantes hasta escalofriantes realidades de las que han formado parte algunos de los participantes. Imagínense ustedes a una joven de doce años escaparse de casa porque la convención social la obligaba a casarse con un hombre mucho más mayor que ella, un hombre de unos treinta años. ye_my-home-is-your-home-3Ella huyó del lúgubre rol que se les asigna a las niñas en dicho lugar, que se suma a la miseria, la inseguridad, la violencia y los incesantes conflictos de los que ella y tantos otros necesitaban escapar. Pudimos llegar a hacernos una idea de lo que habían llegado a vivir estos jóvenes, que tenían nuestra misma edad. Pero por mucho que lo intentamos cuesta mucho llegar a imaginarse una realidad tan diferente a la de la mayoría de nosotros, afortunados.

Este proyecto nos ha permitido conocer la historia de los inmigrantes, las dificultades que se encuentran en el país receptor, las políticas migratorias de la UE, las posibles soluciones a los fenómenos migratorios… Nos ha concienciado sobre la necesidad de exigir a nuestros políticos medidas eficientes para la ayuda inmediata, la redistribución de los migrantes en Europa y la regularización de su situación. Además, hemos visto cómo podemos nosotros contribuir a su integración, entre otras muchas cosas.

ye_my-home-is-your-home-4Más allá del lado formal y educativo del proyecto y de los disgustos que se ha llevado alguno de nosotros al oír la realidad por las que pasan los inmigrantes o refugiados que estaban allí con nosotros, también cabe destacar los momentos de alegría, de baile, de juegos, de incesantes y profundas charlas y noches sin dormir porque queríamos, como hemos dicho anteriormente, disfrutar y gozar al máximo con los nuevos amigos que parecían amigos de toda la vida. Allí no importaba de dónde éramos ni a qué clase social pertenecíamos: ciertamente era el reflejo de la pluralidad, la diversidad, la tolerancia, el respeto, la mutua ayuda y la felicidad que queremos para Europa y el mundo.

Said y Sara

Quan vam emprendre el viatge a Sicília ens vam preguntar “Quant bella serà l’illa?” o, com deia un de nosaltres, “Com ens rebrà la gent?”. És cert que més d’un comptava amb certa base cultural de l’illa, uns la pizza, la pasta, o els cannoli, altres les meravelloses platges i, algun que un altre, amb certa intranquil·litat i nerviosisme, aquell embolic de la “màfia siciliana”.

ye_my-home-is-your-home-1Vam aterrar a Palerm amb ganes de gaudir al màxim del viatge, que sens dubte, anava a marcar-nos per a la resta de les nostres vides. L’estada allà, a Gibellina, duraria deu dies, que en algun que altre moment podien semblar eterns, encara que en altres, la majoria, impel·lien el desig de voler quedar-s’hi per sempre.

Érem trenta participants, uns de Bulgària, altres d’Armènia, de Grècia, de Portugal, d’Àfrica central, algun que un altre d’Amèrica del Sud… En definitiva, més de vint nacionalitats diferents. Així que imagineu-vos el molt que hem arribat a aprendre dels altres països.

En l’intercanvi s’han comptat des de històries emocionants fins esgarrifoses realitats de les que han format part alguns dels participants. Imagineu-vos a una jove de dotze anys escapar-se de casa perquè la convenció social l’obligava a casar-se amb un home molt més gran que ella, un home d’uns trenta anys. ye_my-home-is-your-home-3Ella va fugir del lúgubre paper que se’ls assigna a les nenes en aquest lloc, que s’afegeix a la misèria, la inseguretat, la violència i els incessants conflictes dels que ella i tants altres necessitaven escapar. Vam poder arribar a fer-nos una idea del que havien arribat a viure aquests joves, que tenien la nostra mateixa edat. Però per molt que ho intentem costa molt arribar a imaginar-se una realitat tan diferent a la de la majoria de nosaltres, afortunats.

Aquest projecte ens ha permès conèixer la història dels immigrants, les dificultats que es troben al país receptor, les polítiques migratòries de la UE, les possibles solucions als fenòmens migratoris… Ens ha conscienciat sobre la necessitat d’exigir als nostres polítics mesures eficients per a l’ajuda immediata, la redistribució dels migrants a Europa i la regularització de la seva situació. A més, hem vist com podem nosaltres contribuir a la seva integració, entre moltes altres coses.ye_my-home-is-your-home-4

Més enllà del costat formal i educatiu del projecte i dels disgustos que s’ha portat algun de nosaltres en sentir la realitat per les quals passen els immigrants o refugiats que hi eren amb nosaltres, també cal destacar els moments d’alegria, de ball, de jocs, d’incessants i profundes xerrades i nits sense dormir perquè volíem, com hem dit anteriorment, gaudir i gaudir al màxim amb els nous amics que semblaven amics de tota la vida. Allà no importava d’on érem ni a quina classe social pertanyíem: certament era el reflex de la pluralitat, la diversitat, la tolerància, el respecte, la mútua ajuda i la felicitat que volem per a Europa i el món.

Said i Sara